Aquells noms i aquelles cançons s'han mantingut en el temps i ens serveixen per no oblidar d'on venim, que aquelles lluites són les d'ara renovades: lluita contra les desigualtats socials, per la recuperació dels drets socials perduts, per la millora de la qualitat de vida de la gent, ... les revindicacions no són tant diferents de les de fa 50 anys, de fet sembla que involucionem socialment, que en plena democràcia tornem a les condicions de vida de la posguerra espanyola.
Per sort, sorgeixen altres veus per mantenir-nos desperts i no deixar-nos endur per les mentides de qui ens governen. Gent com Ismael Serrano que, amb el seu cant generacional "Papá cuéntame otra vez", manté viu el llegat dels grans cantants de l'època dels nostres pares; com Dani Flaco o Rafa Pons que, amb un to més irònic, segueixen assenyalant als culpables de tant desastre ... d'altres potser no són tant reivindicatius, però ens fan mantenir l'esperança en un món millor com Andrés Suárez.
Deixar-nos guiar per les seves paraules així com les dels escriptors i poetes és un exercici sa i necessari per no desesperar-se i mantenir les ganes de lluitar sempre a punt. La cultura en totes les seves formes ens manté vius, per aquest motiu els nostres representants se la volen carregar fent que sigui un luxe i no un dret. Fins quan la mediocritat i la corrupció voldran imposar-se per sobre l'honestedat i l'afavoriment de l'aprenentatge al llarg de tota la vida.
Per això moltes gràcies a les iniciatives del Districte d'Horta-Guinardó i l'Ajuntament de Viladecans, entre altres, amb els seus concursos de cantautors. O la del Districte de Sant Andreu amb el concurs de música acústica.
Un poble que perd la cultura, perd la dignitat.
