dilluns, 29 d’octubre del 2012

La cultura deixa volar la nostra imaginació

Fa uns dies vaig llegir un article de Javier Marías en el que parla del que ens ajuda la cultura a evadir-nos, a imaginar altres móns, a viure per uns moments altres èpoques, conèixer altres vides passades, presents i fins i tot futures... i tot això, gràcies al govern del PP pot ser que ens sigui pres, que no tothom en pugui gaudir.
Assimilar la cultura a pur entreteniment és menysprear l'art, la música, el cinema, el teatre, ... i a tots aquells que fan possible que poguem gaudir amb qualsevol forma d'expressió artística, que ens fan més fàcil afrontar el dia a dia i que ens fan més soportables els moments difícils, més encara amb la situació actual. Menystenir tot això, no reconèixer el seu valor és no voler lluitar per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, objectiu pel que haurien de treballar els nostres polítics.

Pugen l'IVA a la cultura, pugen les taxes universitàries, redueixen les prestacions i els serveis socials, autoritzen l'increment de les tarifes dels subministraments que prèviament han privatitzat (aigua, llum, gas, telèfon), retiren les polítiques actives d'ocupació, socialitzen els efectes de la crisi malgrat els causants siguin altres que no respondran mai per ella, què més podem esperar... Mentre la mediocritat estigui instal.lada entre aquells que han de liderar la sortida de la situació dramàtica que molta gent està vivint, i per no caure en la desesperança més absoluta només ens queda comptar amb nosaltres mateixos i amb qui ens estimem i ens estimen, mantenint sempre la nostra autoestima i tenint clar el que som i el que volem perquè això, benauradament, no ens ho podran prendre mai.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Des de Xàtiva qüestionant el present

Els qui vam aprendre a escoltar cançons amb Lluís Llach vam agrair que ens deixés com a part del seu llegat la veu i les lletres del cantant de Xàtiva Feliu Ventura.

És un plaer veure com aquest cantautor ha recollit el llegat de Llach i el manté amb el mateix nivell del intèrpret de Verges. La ironia amb la que parla de la situació actual de l'administració valenciana, la crítica als representants polítics d'aquest país i la reivindicació dels territoris que conformen els països catalans, fan que esdevingui un digne hereu de Llach.
Sentir com les seves lletres ens porten a sortir al carrer i qüestionar el que passa, demanar responsabilitats a aquells que pensen que han nascut per governar des de generacions i generacions, com si ocupar un càrrec públic formés part de la seva genealogia; prendre postura en el moment que estem vivint... tot això fa que obris els ulls a la realita que t'envolta i, com diu el propi Ventura milloris el present que t'ha vingut donat per tal que el futur que heretin les generacions futures sigui millor.

Feliu Ventura recupera amb les seves conduït a les decisions a prendre a la maduresa. Els qui vam viure la infantesa i adolescència als anys 80, vam conviure amb grans sèries de televisió com "Verano azul", "Mazinger Z", programes de televisió que han esdevingut models com "Un, dos, tres, responda otra vez", "El peor programa de la semana", "La bola de cristal", ... els qui vam aprendre el joc simbòlic amb el Lego o els Clicks de Famòbil, ... els qui vam fer les nostres primeres passes en política a partir del moviment associatiu juvenil... ens sentim preparats per canviar el present a partir de tot el que vam aprendre en la nostra adolescència i joventut, perquè no es tracta de millorar el futur obviant el present, sinó de millorar el present per tenir un millor futur.

Un plaer escoltar les cançons de Feliu Ventura, des de la serenor apostant per qüestionar el present i amb la voluntat de construir-lo sense que altres ens diguin com fer-ho...

dissabte, 13 d’octubre del 2012

connectar amb la infantesa

Reviure la infantesa és quelcom que no fem sovint perquè pensem que ens prendran per immadurs, però els sentiments de tendresa i alegria que ens transmeten les situacions viscudes haurien de fer-se'ns presents més sovint.

Avui he tingut la sort de connectar amb un dels meus hobbies d'infantesa i adolescència: jugar amb els clicks de Famobil. Tot i que els que tenia estan guardats en un armari a casa ma mare, he seguit comprant alguns que m'agradaven... Aquest cap de setmana se celebrava a Montblanc (Tarragona) Clickània, una fira de clicks on es mostraven maquetes i diorames. Alguns molt aconseguits com tota una ciutat de l'oest americà amb un tren en moviment, i una ciutat victoriana. També hi havia un homenatge als castellers.
A la vegada es podien comprar clicks descatalogats i escenaris diferents que sortien de la nostra imaginació. També podies participar en sortejos i jocs de descoberta. A més a més els aparadors de moltes botigues de la ciutat de Montblanc tenien maquetes als aparadors.

Clickània és un aconteixement pels amants d'aquests ninos de 7,5 cm. que són desmontables i que poden recrear milers d'escenaris diferents. Com si d'una maqueta cinematogràfica es tractés, havies de construir una història al voltant d'aquells ninos, història que podia ambientar-se al western, a l'edat mitjana, en un circ, en un hospital, en una granja, ... fins i tot poden representar escenes de films actuals (de gangsters, de ciència ficció, comtes de fades, ...).

Per mi va ser una de les millors joguines, la meva fascinació s'ha mantingut en el temps i actualment segueixo sentint aquella màgia de quan tenia 6-8-10 anys quan els veig en un aparador o en una estanteria d'una botiga de joguines.

Llarga vida als clicks de famobil!!