dissabte, 24 d’octubre del 2009

Aaaiii, Nova York

Els qui em coneixeu sabeu que el viatge de la meva vida és anar a Nova York, els motius us els podeu imaginar... quina ciutat hi ha més cinematogràfica que aquesta? o, com jo dic, a qui és fan de Friends, ha llegit a Auster i ha vist les pel.lícules de Woody Allen, no li queda més que ser admirador de la ciutat més cosmopolita del món i, ara per ara, el bressol cultural mundial.

Bé, doncs, els qui com jo sou admiradors d'aquesta gran ciutat estem de sort, diversos cineastes de diferents parts del món s'han unit per presentar-nos una pel.lícula que vol ser un homenatje a la ciutat de Nova York, tal i com fa 3 anys es va fer a Paris, je
t'aime.

Directors com Mira Nair o Fatih Akin, o actors com Natalie Portman que interpreta una de les històries i en dirigeix una altra, ens donen una visió de la ciutat allunyada del glamour de les estrelles de Hollywood, una ciutat on viuen i conviuen persones, comunitats, religions i, en certs moments es barregen en d'altres se separen, però tots conformen Nova York.

Once curts, amb el tema de les relacions personals i l'amor de fons, en els que trobem reflexions profundes sobre qui som, què volem i perquè ens deixem portar en determinats moments per les convencion
s socials i culturals. Trobades casuals o no, esperes que es fan eternes, fugides sense sentit, ... De tot això ens parla New York, i love you.
Grans intèrprets com Julie Christie, Robin Wright Penn i Chris Cooper, Eli Wallach, Andy Garcia, ...

En comparació amb la irregularitat de Paris, je t'aime on alguns curts no tenien gaire sentit, a
New York, i love you les diferents històries estan força equilibrades, a més d'anar-se connectant constantment amb personatges que surten i entren entre ells com succeïa a la magistral Vidas cruzadas del mestre Robert Altman. Poseu especial atenció als curts protagonitzats per Andy Garcia, la sempre gran Julie Christie i Shia LaBeouf, Robin Wright Penn i Chris Cooper, així com Orlando Bloom.

Malgrat de moment no hagi viatjat a aquesta gran ciutat, amb aquest film m'enduc un trocet d'ella...

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Ja som 10.000

Hem arribat a 10.000 visites al meu bloc!! qui ho diria fa 2 anys i mig quan em vaig decidir a compartir les meves inquietuds socials, polítiques i culturals amb tots vosaltres... Gràcies per llegir-me, per comentar-me i per seguir-me!! les meves històries en part també són vostres...

Polítiques d'inclusió social


Em fa gràcia que ara les polítiques d'intervenció social o el concepte integració social s'hagin convertit en polítiques "d'inclusió social", com sempre dic, la paraula fa el fet o el fet fa la paraula? Sembla que sigui més progressista utilitzar aquest terme encara que, com va dir amb bon criteri un educador d'un centre d'educació especial: en diverses disciplines és més correcte parlar d'integració i no d'inclusió, en la gastronomia s'integra un ingredient, no s'inclou, en la Sociologia, la socialització és la integració de la persona a la societat no la inclusió, en la Psicologia les sensacions externes les integrem, no les inclouem...

Tota aquesta reflexió ve donada perquè he participat aquesta setmana a una Jornada sobre "El paper del Tercer Sector en els plans d'inclusió locals" organitzada per la Taula del Tercer Sector. En aquesta jornada participaven representants del Ministerio de Sanidad y Política Social, del Departament d'Acció Social de la Generalitat i dels Ajuntaments (regidors de l'àmbit social i d'ocupació), així com d'entitats del Tercer Sector.

El contingut de la jornada penso que es va quedar en una vessant massa teòrica i política i molt allunyada de la realitat del dia a dia. Es va parlar de la propera presidència de la UE per part d'Espanya al primer semestre de 2010, l'Any Europeu de Lluita contra la pobresa i l'exclusió social 2010 i, especialment, dels plans d'inclusió social de les diverses administracions.

Aquests plans marquen línies generals del que serà l'actuació pública en els diversos nivells de l'administració, però malauradament es queden en això unes línies amb grans paraules ja moltes vegades escoltades però sense concretar res, això sí el que s'anava repetint en les explicacions de cada pla era el paper del Tercer Sector, com sempre amb una interpretació perversa del principi de subsidiarietat: intervenció per part de l'ens més proper a la ciutadania; però això no s'ha de traduir amb el paper de presència destacada, i gairebé absoluta en àmbits com la inserció social i laboral de persones en situació de risc social (disminuïts psíquics, malalts mentals, aturats de llarga durada, ...), que tenen les entitats socials en la intervenció social.

L'externalització de serveis que impera a tots els nivells de l'administració (casos com els Plans de Desenvolupament Comunitari en mans d'una empresa de neteja és un dels exemples més flagrants) fa que l'avaratiment de costos estigui per sobre de la qualitat en el servei i en l'àmbit social això és imperdonable.

Els professionals que treballen en entitats del tercer sector o en empreses ho han de fer en condicions laborals dignes, amb els recursos necessaris i amb el temps imprescindible perquè sino trencarem el binomi que defineix l'economia de les polítiques socials: EFICIÈNCIA + EQUITAT.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

canvis generacionals

Aquests dies segurament heu llegit a la premsa el canvi que hi haurà a la llista d'IC-V a les properes eleccions autonòmiques... En Joan Saura fa unes setmanes que va expressar la seva renúncia a ser el cap de llista i, per tant, queda un horitzó obert per veure qui serà el futur candidat, ara resta saber qui es presentarà i qui sortirà escollit després d'un procés d'eleccions primàries entre els adherits a Iniciativa.

Ja hi ha una persona que ha anunciat que es presentarà a aquestes primàries, l'actual secretari general i diputat al Congrés, Joan Herrera. A mi em fa especial il.lusió que algú de la meva generació pugui arribar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat. A banda d'això conec al Joan des fa molts anys, ens hem anat seguint en la nostra trajectòria de participació en entitats juvenils, ell a les joventuts d'Iniciativa i jo al SIPAJ i Món-3, sent presents al Consell de la Joventut de Barcelona i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Amb tot això vull dir que en Joan no és un nouvingut a la política, tant dins com fora del partit, porta molts anys treballant activament per la millora de la qualitat de vida de la gent i qüestionant allò que els qui tenen càrrecs públics haurien de fer millor.

Veure com aquells qui han coincidit anteriorment amb tu en diverses ocasions en projectes de transformació social, a qui has vist lluitar i defensar el que creien quan érem més joves, gent com el propi Joan Herrera, la Dolors Camats o en Guillem Espriu, veure com ara ocupen càrrecs de representació pública fa que encara hi hagi un raig d'esperança i de pensar que les decisions sobre el nostre dia a dia estan en bones mans...