divendres, 30 de març del 2007

Els millors anys de la nostra vida...


Llegia una frase en un diari que em va fer reflexionar: "Perhaps my best years are gone"...
Els millors dies de la nostra vida han passat ja o ens queda molt per gaudir?

Ahir al vespre, parlant amb un amic, vaig fer un repàs recordant els anys de carrera, el perquè vaig estudiar treball social i sociologia després de començar carreres de ciències, el perquè finalment vaig triar la professió que he triat (si en podem dir professió el dedicar-me a respondre d'una manera o una altra a les necessitats dels altres). I recordant els anys a l'escola de Treball Social em venia un somriure: la novatada als de primer en la que vaig participar quan feiem segon, el disfressar-nos de "marujas sin fronteras" per Carnestoltes, l'intercanvi a Berlín, les festes a l'escola, ... Per mi van ser tres anys que em van canviar personalment. També els anys que vaig estar a l'Autònoma. I el temps que vaig treballar al Centre Garcilaso on vam crear el Festival Visualsound de curtmetratges i la gran alegria que em suposa veure el seu creixement i continuïtat. I l'any que vaig treballar a Comissions Obreres tot i que va coincidir amb un dels pitjors moments de la meva vida, la mort del meu pare, el recordo com un any molt intens, on vaig aprendre molt amb les persones que vaig treballar... I ara a la Generalitat...

En fi, no tinc clar si ja he viscut els millors moments o encara me'n queden per viure, espero que així sigui i que encara em quedin instants per gaudir, gent per conéixer i coses per compartir.

dijous, 29 de març del 2007

Blood Diamond


Finalment he anat a veure aquesta pel.lícula protagonitzada per Leonardo Dicaprio en una de les millors interpretacions de la seva carrera, crec que ja s'ha fet gran, ja no té aquella cara de nen que tenia en d'altres films i que feia que els personatges li quedessin una mica grans (el cas més flagrant va ser "El aviador" on encarnava a Howard Hughes i no es feia creïble l'autoritarisme que, en principi, tenia aquest personatge a la realitat).
"Blood Diamond" fa una crítica al tràfic de diamants i com aquests van servir per finançar el tràfic d'armament en els moments més crítics del conflicte a Sierra Leona, denuncia també la utilització dels nens soldats per part de la guerrilla i, sobretot, el fet que occident girés el cap tot i coneixent el que passava en aquest païs. Es fa referència també al paper de la cooperació internacional i el seu paper en l'atenció als milers i milers de refugiats que hi van haver. Potser l'aspecte que em sorpren més, per ser una de les poques vegades que surt en un film americà, és el paper que van jugar certs països europeus com a causants de les situacions de greu conflicte en les que es troben els estats africans.
La música, amb clares referències als cants tribals, aconsegueix ser un altre dels protagonistes de la pel.lícula juntament amb els entorns naturals africans on està rodada.
La duresa de certes imatges, més que pel que es veu pel que representen, i l'acció trepidant mantenen a l'espectador captivat gairebé al llarg de tot el metratge. El final, que no desvetllaré, és potser el més fluix de la pel.lícula.

Ens ha d'alegrar que en els darrers dos anys dos films s'hagin apropat a l'Àfrica per denunciar els abusos que hi ha, l'any passat va ser "El jardinero fiel" denunciant l'ús com a cobaies humans dels africans per part de les empreses farmacèutiques i aquest any ha estat "Blood diamond" destapant el que hi ha darrera d'un objecte de luxe com són els diamants.

A partir d'ara si algú em regala una joia amb diamants de ben segur que em vindran moltes coses al cap.

dimecres, 28 de març del 2007

IC-V a les eleccions municipals


S'ha donat ja el tret de sortida per les eleccions municipals, els partits ja estan a punt, esperem que no hi hagi sortides de to ni promeses extraterrestres. Els mitjans de comunicació en van plens d'informacions sobre els candidats. Pel que fa als alcaldables, a Barcelona, tornen a repetir els dels partits que fins ara han tingut representació, la notícia estaria en que Ciutadans per Catalunya presenta una llista per primera vegada i espera treure algun regidor donats els resultats de les eleccions autonòmiques.
Però jo voldria parlar de la llista d'Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Penso que és una llista amb representació de tots els districtes i, sobretot, amb persones que porten molt temps implicades socialment ja sigui professionalment com quotidianament. I l'honor més gran estaria en tenir un tancament de llista com el que tenim: Maria Salvo i Neus Català, persones que van patir presó i internament en un camp de concentració per defensar les seves idees i per lluitar per d'altres, gent que per tots aquells que comencem a militar políticament són i seran un referent.
A més a més, tenim la gran satisfacció de tenir 4 membres de l'agrupació d'Horta-Guinardó a la llista. Començant per l'actual Regidora del Districte, Elsa Blasco, que està ubicada la tercera de la llista, fet que a mi, personalment m'alegra especialment perquè suposa un gran reconeixement a la seva tasca al districte en aquests darrers 4 anys. Esperem que torni a ser regidora i, sobretot, que tingui un mandat molt menys accidentat que aquest que tanquem d'aquí a dos mesos.
A més de l'Elsa també trobem a l'Anna Mir, molt bé que una sociòloga formi part d'una llista electoral, el distanciament de la realitat que pot fer un sociòleg ajuda molt a l'hora d'observar-la i plantejar solucions a les necessitats. Què podem dir d'en Jordi Fornés, president de la nostra agrupació i treballador social (per cert, què guai que a Iniciativa hi hagi tants treballadors socials militant a les seves files), gran coneixedor de l'àmbit de la salut i, per tant, molt aprop d'un dels àmbits més importants pels ciutadans.
En darrer terme, trobem en Juan Manuel Velasco persona amb la que, en les poques ocasions que he tingut fins ara de compartir una estona, he aprés molt del que suposa la implicació social a nivell de barri i, sobretot, com les persones grans ens poden transmetre la seva experiència.

També voldria esmentar al número dos de la llista, en Ricard Gomà, qui ha estat regidor de Benestar Social en els darrers 4 anys i que espero continuï fent aquesta tasca donat que ha demostrat que no només és un bon analista de les polítiques públiques i socials dins l'àmbit acadèmic sinó que, a més a més, quan ha de proposar intervencions per solucionar les necessitats socials també ho fa molt bé. Esperem que repeteixi en aquest àmbit el proper mandat i que pugui aprofundir en les dues prioritats que es va marcar quan va entrar a l'Ajuntament, gent gran i pobresa, i que pugui arribar a d'altres necessitats a les que potser no ha pogut en aquest temps.
Per cert, he de dir que vaig tenir la sort de tenir en Ricard com a professor a la UAB i em va fer veure la importància de l'anàlisi de les polítiques públiques, dels diferents actors que intervenen en les decisions polítiques, donat que sense conéixer aquests elements no podem entendre moltes vegades perquè es prioritza o no una necessitat social i, per tant se li dóna o no resposta.

Per conéixer la biografia dels integrants a la llista d'Iniciativa podeu entrar en el següent link:
http://www.icbcn.org/publicac/candidatura07.pdf

dimarts, 27 de març del 2007

Zona B: als marges d'Europa


Avui he anat a veure una exposició audiovisual al voltant de les infraestructures viàries i de comunicació a Europa, aconsellable fer una visita guiada perquè sino hi ha perill de perdre's. Es tracta de tres instal.lacions audiovisuals distribuïdes en tres sales on es pot veure una reflexió sobre els marges d'Europa, una zona B delimitada pels Balcans, Turquia i el Caucas, espai de trànsit, transició i experimentació de la zona A, l'Europa unida.

Veient aquestes propostes te n'adones del poc que coneixem Europa i perquè no dir-ho el poc interés que ens suscita.

Per cert, aquesta exposició la podeu trobar a la Fundació Tàpies fins l'1 de maig.

dilluns, 26 de març del 2007

Envasat al 8


Fa unes setmanes es va estrenar un programa diari a City TV (ara 8TV), es transmet al voltant de la mitjanit i comenta en clau d'humor les notícies del dia. El presenta Carolina Ferre acompanyada de quatre periodistes joves i, amb un to refrescant, t'informen d'allò que ha passat al llarg del dia.

S'agraeix que algú, al final de la jornada, quan ja estàs pensant en el coixí que tens al llit et faci anar a dormir amb un somriure... Home, està bé mirar "La nit al dia" i escoltar alguna entrevista amb un polític o empresari, però de vegades es fa una mica pesat i, en el cas que no hi hagi una sitcom entretinguda, és una bona alternativa "Envasat al 8".

diumenge, 25 de març del 2007

1r Congrés Tercer Sector Social


Els darrers 23 i 24 de març s'ha celebrat a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat el Primer Congrés del Tercer Sector Social, organitzat per la Taula d'entitats del Tercer Sector.
He tingut l'ocasió d'assistir-hi i la meva sensació ha estat una mica estranya.
Per una banda, tenia molt interés com a persona que ha estat vinculada al llarg de 20 anys com a voluntària, o bé de manera remunerada, a alguna entitat d'aquest sector i també perquè professionalment em podia aportar molt, en aquest sentit crec que he aprés força, tot i que crec que algunes ponències repetien aspectes ja tractats en molts altres seminaris i jornades. M'ha servit per copsar com estan actualment les entitats, què els interessa, quins objectius i projectes proposen...
Per una altra banda, m'ha donat la impressió que sempre són els mateixos els que participen i figuren, les entitats petites no tenen cabuda i he denotat una manca d'honestedat (parlo també des de l'experiència personal que potser m'impedeix ser objectiva) a l'hora de parlar de les condicions laborals del personal que treballa en aquestes entitats, sobretot les que són més grans, les petites que funcionen amb voluntaris no estarien afectades, han llençat pilotes fora excusant-se en que les administracions públiques no asseguren la continuïtat de les subvencions, demanant a aquestes convenis plurienals per poder mantenir els ingressos. Però penso que haurien de fer una mica d'autocrítica a l'hora de valorar aquest aspecte donat que, de vegades, volent ser presents en molts àmbits, abarquen més del que poden cobrir amb el personal que tenen motivant que els treballadors desenvolupin la seva feina amb una pressió que es fa moltes vegade poc suportable i provocant la mobilitat constant del personal.
Si no es fa una profunda reflexió, prèvia a assumir qualsevol projecte, tenint presents els recursos materials, econòmics i humans amb els que es compta, la qualitat en els projectes mai es podrà garantir.

divendres, 23 de març del 2007

Luxe


Llegia avui en un article que l'altre dia es reuniren representants de marques de luxe a Barcelona per veure el futur del sector. Normalment, quan hi ha trobades d'aquest tipus entre empresaris es mostren molt contents quan el compte de resultats és positiu, sobretot si guanyen més del que tenien previst inicialment. Però als empresaris del sector d'èlite se'ls hi ha plantejat una contradicció, com que hi ha diners en moviment i l'economia va bé, el luxe està arribant a massa gent, ja no és un signe de distinció i, per tant, el luxe pot deixar de ser-ho. Si aquest factor de diferenciació social deixa d'actuar com a tal, què faran els que sempre han gaudit d'ell creient que era exclusiu per ells.

De fet, aquest luxe definit solament com a element de distinció no m'interessa gaire, crec que cadascú de nosaltres podem parlar d'altres luxes, d'aquelles coses amb les que gaudim molt i que poden estar envoltades de senzillesa (ja ho deia Philippe Delerm al seu llibre El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs), com:


  • seure un diumenge al matí en un banc de l'Avinguda Gaudí a llegir el diari

  • prendre una Heineken quan arriba la calor a una terrassa davant del mar

  • anar al cine amb algun amic i comentar la pel.lícula després

  • gaudir d'un bon concert d'un cantautor

En fi, com veieu el luxe pot ser pretenciós o no ser-ho...

dijous, 22 de març del 2007

Mileuristes


Ahir vaig començar a llegir el llibre "Mileuristas" d'Espido Freire, més enllà dels tòpics creats al voltant d'aquesta etiqueta hi ha una sèrie de reflexions sobre la meva generació, nascuda a la dècada dels 70, i en els que tantes esperances estaven posades però que finalment ens hem trobat sobreformats per les feines que el mercat ens ofereix i amb dificultats per viure la nostra vida de manera independent.

M'agradaria anotar aquí unes frases que poden resultar còmiques però que amaguen irònicament vestigis de realitat...

Freire en el llibre parla de la generació JASP, us enrecordeu de l'anunci del Renault Clio en el que un jove era entrevistat per un executiu d'una empresa i finalment, tot i no aconseguir la feina, deixava en evidència a l'entrevistador? On es troben ara els JASP, deu anys després? Espido Freire ens ho diu:


  • "Siguen en la universidad , coleccionando carreras

  • Ahora ya no tocan el saxo en un garito, ahora lo barren

  • El profesor de física cuántica estudia el fenómeno aleatorio de las palomitas. Las vende en un centro comercial

  • Llegaron en el momento justo al lugar adecuado. O sea, a la cola del paro

  • Pasaron a ser Jóvenes Apalancados Sin Pasta... y a los 30 todavía no se han casado

  • Murieron en una coproducción de Tarantino y Alex de la Iglesia.

En fi, espero sobreposar-me a aquestes frases i, de moment, no crear-me gaires expectatives de cara al futur... El dia a dia ha de ser la nostra fita, el més enllà és una altra història per no dormir.

Lost and found

Per començar a donar contingut a aquest blog, se'm fa estrany la veritat això d'escriure perquè d'altres em llegeixin, faré un comentari sobre una pel.lícula que he vist avui al vespre.

Dins de la programació Ambigú que ofereix el col.lectiu 100.000 retinas als cinemes Casablanca, avui es podia veure una pel.lícula estructurada en 5 històries més una animada realitzades per directors dels països de l'Est. Cada història està rodada a un país: Rumania, Bulgària, Sèrbia-Montenegro, Bòsnia-Herzegobina, Hongria i el curt animat està realitzat a Estònia.

M'havia suscitat interés perquè és difícil que arribin a Barcelona històries d'aquests països, de fet, aquesta és del 2004. La manera de plantejar les històries i els llocs on estan rodades marquen una distància envers a la manera de fer cinema de l'Europa Occidental, amb un punt de surrealisme però allunyant-se de la comèdia (en el cas occidental quan parlem de surrealisme l'associem a una situació còmica). Les cinc històries estan explicades des del punt de vista de la quotidianeitat, i com es poden superar certes pors que sorgeixen dia a dia. Tant les que estan ambientades en el món rural com les que ho estan en el món urbà deixen entreveure la influència de la història del segle XX, de la presència del comunisme... certament, el color que les definiria a totes és el gris: gris en els edificis, gris en les seves vides, ... però en totes elles hi ha alguna cosa que per uns instants les fa sortir d'aquesta grisor.

En fi, com veieu ha estat una experiència interessant poder veure aquest film.