dilluns, 14 d’octubre del 2013

quan el cinema esdevé una festa

Cada any miro d'anar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, sempre trobes obres originals i, tot i que el gènere de terror o fantàstic no són els que més m'agraden, sempre està bé assistir a un festival de cinema.

Ahir vaig tenir ocasió d'assistir a l'estrena de "Capa caída", un homenatge low cost al cinema de superherois a "la española". Compartir el visionat amb bona part de l'equip va convertir-se en una veritable festa. Ja abans de veure la pel.lícula alguns dels actors i part de l'equip tècnic ens havien predisposat a passar una bona estona, a riure'ns, van transmetre molt bon rotllo. Feia temps que no m'ho passava tant bé veient una pel.lícula, imagino que els passis que fan els del Phenomena deuen ser així també, de fet, enyoro quan anava als cinemes a la meva adolescència (gran cinema el dels 80!!) i la gent aplaudia quan una escena els agradava i reien i compartien les sensacions que els hi transmetia la pel.lícula, ara la gent es mostra passiva quan va al cinema, i el llenguatge audiovisual també és això, llenguatge, una forma de comunicació, per això entenc que l'espectador ha de ser actiu i participar d'alguna manera en el que veu.

"Capa caída" segurament no s'inclourà a la història del cinema, no serà considerada una gran pel.lícula però aconsegueix que passis una molt bona estona davant de la pantalla. Explica la història de Magno, un superheroi en hores baixes, oblidat per la gent, i que és protagonista d'un documental que recupera la seva vida des del seu naixement a Montijo (Extremadura) fins a la seva vida actual en que treballa a un supermercat de Barcelona.
Darrera d'aquest personatge hi ha una crítica a la societat actual que enalteix a algú i immediatament pot enfonsar-lo perquè ja no surt als mitjans de comunicació o perquè ja no és d'actualitat.
És cert que utilitza alguns tòpics i està feta amb una visió molt masculina, però les situacions delirants, els efectes especials (alguns una mica d'estar per casa) estan al servei de l'entreteniment.

Per tot això felicito a l'equip  que ha fet aquest film i a tots aquells que hi han col.laborat (crec que en la majoria de casos desinteresadament), el seu director, Santiago Alvarado (és la seva opera prima), els actors Juanjo Pardo (el superheroi Magno), Rafa Delacroix (el periodista que fa el reportatge), Juli Fàbregas, ... i els cameos de Joaquim Oristrell, Carme Balagué.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Intervenir per transformar?

Avui he assistit a una jornada relacionada amb la meva feina. Es tractava de la presentació d'una Avaluació participativa de 3 plans de desenvolupament comunitaris a Badia del Vallés, al barri del Poblenou de Barcelona, i al barri de Sant Genís i Santa Eugènia de Girona.
L'Avaluació participativa ha estat realitzada per un equip del Departament de Pedagogia Social de la UAB conjuntament amb investigadors de la UB i de la UdG.

No he pogut assistir a tota la jornada, he pogut veure la presentació de l'avaluació del PDC del Poblenou i, a darrera hora, he pogut assistir al col.loqui en que es comentaven les 3 avaluacions. Els assistents a les jornades eren tècnics de les administracions locals i de la Generalitat, tècnics comunitaris, veïns dels barris avaluats i persones vinculades a la universitat.

En el col.loqui un tècnic comunitari ha qüestionat la metodologia en les presentacions, sembla irònic però no han estat gens participatives, han estat ponències magistrals en les que únicament han parlat els investigadors tot i que a la taula en algun dels casos hi havia també algun tècnic comunitari o membre d'alguna entitat participant en el pla comunitari... El qüestionament de la metodologia ha encetat ampolles, no han deixat parlar al tècnic comunitari, potser perquè el to era beligerant i en to de queixa plantejant algunes les precàries condicions de treball dels tècnics comunitaris (fent mitges jornades i treballant en dos barris diferents o fins i tot de municipis diferents) i es queixava de que en les diferents intervencions no s'ha parlat de com les retallades estan afectant en el dia a dia dels PDCs...

El responsable de la investigació així com altres membres de l'equip han dit que no era el lloc per plantejar aquestes qüestions, que els tècnics comunitaris són un dels eixos d'un PDC i que possiblement els membres de les comunitats dels barris o de les administracions no pensessin de la mateixa manera.

El treball social comunitari ha de ser transformador o aleshores no és tal. La intervenció comunitària comporta un canvi en la comunitat, una millora de les seves condicions perquè es dóna veu a qui normalment no la té, es faciliten les eines perquè les persones s'organitzin i defensin col.lectivament els seus drets, en definitiva es dóna una resposta col.lectiva a necessitats individuals. En els temps que corren és imprescindible aquesta vessant del treball social i els tècnics comunitaris fan una funció esencial, sempre i quan treballin per tota la comunitat per igual i no facin tasques de secretaris d'una entitat a la que estiguin vinculats laboralment perquè l'administració no els contracta directament.
Aquí hi ha un altre element que fa pensar en si realment les administracions es creuen el treball comunitari, quan subcontracten entitats perquè tirin endavant un pla de desenvolupament comunitari sense que els tècnics tinguin cap relació directa amb l'administració que finança.

Molts dels que fa uns anys ens vam formar com a treballadors socials o educadors socials veiem en el treball comunitari (que en aquell temps provenia d'Amèrica Llatina, especialment de l'Argentina) un model d'intervenció que ens il.lusionava i desitjàvem treballar algun dia en un PDC, quan finalment ho hem fet ens adonem que estem a anys llum de la teoria del desenvolupament comunitari.

Seria injusta si no parlés d'algunes experiències que sí són positives. Per la meva experiència actual coordinant i fent seguiment de programes comunitaris, he tingut la fortuna de prendre contacte amb projectes en alguns barris que sí estan aconseguint formes de treballar que s'aproparien a aquest model, els barris del Carmel i de Sagrada Família, amb una visió que va més enllà de la lluita contra la pobresa i la resposta a les necessitats bàsiques, aconseguint implicar a molts agents que intervenen en el territori: personal sanitari dels CAPs i els Centres d'Atenció Social per drogodependents, escoles, AMPAs, biblioteca, centres cívics, entitats diverses, ... projectes com "Rutes de salut", punt d'informació de voluntariat, camí escolar, formació per millorar les oportunitats d'accés al mercat laboral, i d'altres que fan protagonistes als membres de la comunitat especialment a aquells que tenen una situació de vulnerabilitat social, projectes com aquests són els que donen sentit a la intervenció comunitària, de fet, quan les persones estan organitzades i saben com defensar els seus drets, el paper del tècnic comunitari desapareix, aquesta és la finalitat de la seva feina: ser prescindible.

DEFENSEM L'ACCIÓ COMUNITÀRIA!!