divendres, 15 d’agost del 2014

A Granel

Volia compartir amb vosaltres un text de Guillermo Viglione, publicitari i col.laborador de El Diario Vasco, que ens fa pensar en com el capitalisme ha canviat els nostres hàbits i estem perdent els petits plaers quotidians, la vida de barri, la proximitat de les relacions, la tranquil.litat i l'alegria de viure.

Esperem que aquests dies de vacances ens facin reflexionar i provoquin canvis en la nostra vida a la tornada...



A GRANEL
Guillermo Viglione
El hipermercado cerró los ultramarinos y mató las conversaciones de barrio. El autoservicio dejó las compras sin balanza y sin palabras. Prohibido bromear con la cajera que se forma cola. Hay cajas rápidas para los que llevan pocos productos y ya hay cajas en las que te cobras tú mismo.  Las lechugas vienen en bolsa y deshojadas. Las manzanas maduran en bandejas de plástico rígido.
Éste es un mundo empaquetado, enlatado, etiquetado, clasificado, embotellado, precintado, embolsado, plastificado, deshuesado, desgrasado, pelado, precocinado y loncheado. Un mundo no retornable de PVC, Pet, Tetrabrik, aluminio, poliestireno expandido y mil tipos de plástico. Una vida insostenible, marcada, como nuestros productos, con fecha de caducidad.
El progreso es aséptico. Escrupuloso. Exacto y desapasionado. Yo prefiero vivir a granel. Comprar al corte. Que vuelvan las hueveras y el vermut de barril. Los mercados y los mercadillos. Conocer a quien regó los tomates. Rellenar sifones y devolver los cascos. Comprar lento, charlar y perder el tiempo.
No quiero una vida envasada al vacío. Aspiro a ser parte de un mundo imperfecto e inexacto. Amar a granel. No dosificar los besos. Derrochar abrazos. Reír a puñados. Hacer manojos de caricias y gastarlos sin recato.  No dar las gracias ni pedir perdón con cuentagotas. No poner etiquetas. Gastar la amistad a raudales. Soñar sin rigor y sin medida.
Comerme la vida a bocados y atragantarme de ella.

diumenge, 3 d’agost del 2014

barcelona a l'estiu

Molta gent, quan arriben les vacances, vol fugir de la ciutat i anar a altres indrets coneguts o desconeguts. Sempre és bo oxigenar-se veient altres horitzons diferents als habituals però aprofitar el que ens ofereix Barcelona a l'estiu també és una opció.

Darrerament he pogut fer algunes activitats a Barcelona o aprop de Barcelona que m'han aportat molt. Fa dos caps de setmana vaig assistir a les "Nits de cinema oriental" a la ciutat de Vic, on varem veure pel.lícules realitzades a Corea o Tailandia; fa uns dies vaig anar a visitar les esglésies romàniques de Sant Pere a Terrassa, un conjunt arquitectònic impressionant molt ben restaurat; i ahir vaig anar a escoltar poemes musicats per M. del Mar Bonet i Borja Penalba, un concert elegant i relaxant... aquests són alguns exemples del que es pot fer a Barcelona i als seus voltants quan arriba l'estiu.

Els darrers estius m'organitzo per agafar les vacances de mitjans d'agost a mitjans de setembre, si vols fer algun viatge el setembre és un bon moment i treballar els primers dies d'agost té molts avantatges: els nostres "jefes" acostumen a fer les vacances a l'agost, els autobusos van molt ràpids perquè no hi ha tant de tràfic als carrers (tot i que la periodiocitat d'aquests és més alta que en el període lectiu i has d'esperar més temps a que arribin a la teva parada), i la ciutat està més tranquil.la, sense tanta gent pels carrers.
A més a més, Barcelona ofereix moltes activitats culturals gratuïtes o a baix cost: cinema a la fresca, concerts als parcs, teatre, ... es tracta d'estar ben informat i aconseguir les entrades amb antel.lació o, en el cas d'activitats gratuïtes, anar una estona abans per agafar lloc.

Les activitats a l'aire lliure fan estiu i encara que treballis ja et comencen a preparar per les vacances. I, fins i tot, estan de vacances pots gaudir molt de la ciutat visitant museus i exposicions que al llarg de l'any no tens temps de visitar, passejar per la Barceloneta i fer unes tapes, anar de rebaixes, passejar pels parcs o fer aquelles coses pendents per les que mai tens temps.

Us convido a gaudir de la ciutat aquest estiu i mirar-la amb ulls de visitant, tenim molt per disfrutar i per veure i fer-ho de forma tranquil.la, sense presses.

Als qui ja heu començat les vacances, gaudiu-les molt!! als qui, com jo, encara us queden uns dies per començar-les, preneu-vos les coses amb tranquil.litat i les estones que tingueu després de treballar aprofiteu-les per fer coses a la fresca...

BONES VACANCES A TOTHOM!!

dimarts, 20 de maig del 2014

El perquè de la política...

Commoguda encara, tot i que ja ha passat una setmana, pel crim de León on va morir la presidenta de la Diputació d'aquesta província, em venen moltes preguntes al cap en relació a les raons que porten a la gent a vincular-se a un partit polític i la utilització que acaben fent d'aquesta vinculació.

En aquest cas la filla de la pressumpta homicida i possible còmplice va pensar que pel fet de militar a un partit polític tenia garantida una feina a l'administació pública i després d'estar un temps d'interina no va superar una oposició per consolidar la plaça, fet en el que podria tenir a veure Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació qui podria haver posat dificultats perquè pogués asolir l'oposició, i si a això afegim altres situacions d'enfrontament entre les dues, es va crear un clima de tensió que va portar a que Triana Martínez i a la seva mare a sentir un odi profund cap a la que creien culpable de la seva caiguda en desgràcia econòmica i laboral.

Aquesta situació em fa venir al cap la corrupció que hi ha en la política en tots els nivells, no solament casos com el Gürtel o el comportament del Sr. Bárcenas, al més alt nivell, també en nivells més baixos com quan trobem que una administració pública, com la catalana, està "minada" de persones properes a un partit que ha governat durant molts anys i que s'ha facilitat el contingut dels examens d'alguna oposició uns dies abans de celebrar-se a aquells que interessava que es quedessin amb les places, amb la connivència d'algun sindicat que estava present en el tribunal de l'oposició. no pots més que sentir cert fàstic per una manera menyspreable d'entendre la política i els seus partits.

Com ja he escrit en altres ocasions en aquest bloc, els qui ens aventurem a destinar una part del nostre temps i dels nostres diners a un partit polític és perquè, més enllà de compartir un ideari, volem millorar la qualitat de vida de la gent i volem aportar la nostra experiència i formació a aquesta finalitat i, a més a més, volem aprendre d'altres companys que porten més anys de militància que nosaltres i que ens aporten una trajectòria de defensa de drets i una manera de fer política.
A aquells qui volen "medrar" i es creuen nascuts per governar  no els vull aprop meu perquè estar en política per un benefici personal és treure el sentit a la democràcia i tornar a temps passats.

Ara que iniciem un nou cicle electoral primer amb les eleccions europees, el proper any les municipals i les generals i, si no hi ha avançament, el 2016 amb les autonòmiques, tindrem ocasió de copsar el perquè els candidats ho són, què és el que busca cada partit polític i podrem veure també com els ciutadans s'uneixen per proposar candidatures populars com, per exemple, l'Agrupació d'Electors "Recortes cero" que es presenten a les eleccions europees.

Visquem les eleccions com una de les concrecions de la democràcia, però treballem per consolidar-la dia a dia perquè amb gestos i formes de pensar com les que estem veient darrerament en els mitjans de comunicació, amb la utilització del càrrec per un enriquiment personal, amb la corrupció, la prevaricació, els favors deguts, ... ens estem carregant un sistema que, tot i ser millorable, ens allunya de models d'organització política dictatorials.

Llarga vida a la democràcia!!

divendres, 11 d’abril del 2014

Un altre món és possible 13 anys després

No som els mateixos però seguim tenint els mateixos ideals.

Després de 13 anys del primer Foro Social Mundial, i de 6 anys del primer Fòrum Social Català, aquest cap de setmana se celebra el 4t Fòrum Social Català a l'edifici antic de la Universitat de Barcelona.

EScoltant a Gabriela Serra i Ada Colau aquesta tarda, amb la mateixa emoció amb la que vaig assistir al primer Fòrum, em sento feliç de seguir tenint la capacitat d'indignar-me per la injustícia social i per les desigualtats, i seguir lluitant per garantir que la gent tingui una millor qualitat de vida. També hem pogut veure un documental de Basilio Martín Patino rodat els dies del 15M, amb el poema "Libre te quiero" de Agustín Garcia Calvo musicat per Amancio Prada com a banda sonora, el poema dóna el títol al film.
Emociona el pensar que espontàniament, ciutadans de Madrid i Barcelona, decidissin acampar a les principals places d'aquestes ciutats després d'una manifestació organitzada per "Democracia real ya", malauradament les acampades i mobilitzacions que es varen allargar gairebé un mes no varen capgirar els resultats de les eleccions municipals que es varen celebrar aquells dies; els ciutadans varen decidir que el PP guanyés en les principals ciutats espanyoles i en moltes comunitats autònomes. Malgrat això, el que es va viure aquells dies va suposar un abans i un després en la conciència de la gent i, com deia avui l'Ada Colau, va servir perquè la gent prengués consciència política, que volgués ser protagonista de les decisions que l'afecten.
Era insostenible mantenir les mobilitzacions a la Pl. del Sol i Pl. Catalunya al llarg de molt temps més i  aquestes es varen traslladar als barris.

L'Assemblea Social del Guinardó es reuneix els dimarts a la tarda al Mas Guinardó, organitzen xerrades i tallers sobre temes relacionats amb els drets socials i han creta un grup de suport mutu per aquelles persones que tenen situacions de precarietat, aquest grup ofereix informació i aprofita l'experiència i coneixements dels seus membres per oferir suport als qui s'apropen per primera vegada.

Un altre moviment que va créixer aleshores, hereu de V de Vivienda, va ser la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, gràcies a l'impuls obtingut pel 15M ha esdevingut una organització present a tota Espanya i que està aconseguint grans coses en els darrers temps.

Les crisis de vegades són oportunitats per créixer, per replantejar-nos la nostra visió del món. i per canviar la nostra actitud davant la vida. El 15M va servir per tot això i els Fòrums Socials també. Seguirem les aportacions dels ponents als diferents tallers que s'han proposat a través de la web del Fòrum per continuar aprenent de la gent que es mobilitza i lluita per millorar el món que l'envolta.

dijous, 6 de febrer del 2014

Microcosmos

Per qüestions familiars en els darrers mesos tinc relació amb un centre sociosanitari i residència per a gent gran. Tenia una idea molt pesimista d'aquest tipus de centres però benauradament l'experiència m'està fent canviar la meva visió, com a mínim el centre concret amb el que estic convivint a nivell familiar.

El Centre Sant Josep Oriol-Blauclinic està ubicat al barri del Baix Guinardó, tenen residència, centre sociosanitari, centre de dia i hospital de dia. Està adreçat a gent gran i a persones amb discapacitat, dues plantes són residència i les altres centre sociosanitari per fer estades de curta o llarga durada.

Tenen un parell de terrasses on es pot sortir a gaudir del sol i gairebé totes les habitacions donen al carrer i, per tant, tenen força llum. Compten amb dos treballadores socials, dos fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, psicòleg i servei mèdic i d'infermeria les 24h.
Les fisioterapeutes i la terapeuta ocupacional faciliten la recuperació a aquelles persones que han patit una caiguda i tenen afectada alguna part del cos, o bé, que pateixen alguna disminució de la mobilitat de forma permanent.

A cada planta hi ha dues auxiliars a cada torn per uns 20 llits i servei d'infermeria (en aquest cas és compartit entre dues plantes). L'atenció que donen tots els professionals és molt bona, miren de cobrir les necessitats dels residents i el metge és qui dóna les pautes de l'atenció de cada persona, treballen força coordinadament i en la majoria de casos la millora, tot i que lenta, es va veient amb el pas del temps.

L'únic però que hi posaria però que crec que és difícil de solucionar per la pressió que reben per part de la Generalitat (es tracta d'un centre concertat) és en la distribució dels pacients a les habitacions, com que quan s'allibera un llit deseguida tenen un altre pacient a qui facilitar l'ingrés no poden analitzar cas per cas amb qui pot conviure millor i combinar les habitacions (la majoria són dobles) amb pacients que tinguin una situació similar. Malauradament, en alguns casos acaben coincidint una persona que s'ha de recuperar d'una caiguda amb una altra que té alzheimer i, per tant, no té el cap bé... això segons com no facilita la convivència, els auxiliars que hi ha a cada planta miren de pal.liar el sentiment d'incomoditat que es pugui generar fent el més agradable possible l'estada.

Però la professionalitat de tot l'equip i el bon ambient que es respira en el centre acaben pesant més que el coincidir amb una persona que està pitjor que tu.

El meu agraïment a tots ells per acollir a la meva mare i atendre-la fins que es recuperi del tot i pugui tornar a casa.