diumenge, 26 d’agost del 2007

Gràcia

Des fa uns anys intento estar a mitjans d'agost per Barcelona, anteriorment em passava tot el mes d'agost fora, de viatge o al poble del meu pare, a Zamora, però darrerament m'ho faig anar bé per coincidir algun dia amb les festes de Gràcia.
Aquest any vaig poder sortir dos dies per aquest barri, vaig poder gaudir d'un concert de la cantant Mone amb dues noies més que interpretaven cançons dels 70, 80, i 90. Va ser un concert molt animat amb versions de clàssics del pop-rock americans i anglesos que per la generació dels 70 han estat un referent, grups com Génesis, Wham, Robbie Williams, ... s'han convertit en estandards.
La segona nit que vaig sortir ens vam dedicar a passejar pels carrers engalanats, prendre un mojito (ja queden pocs llocs on poder prendre'n un que estigui ben elaborat) i anar de plaça en plaça descobrint el que cadascuna oferia. L'ambient com sempre molt animat, no sembla que estiguis a Barcelona, sembla més que estiguis a una festa d'un poble, bé, el poble que Gràcia era fins fa un segle.

Els que encara no heu pogut gaudir algun estiu d'aquestes festes entranyables us recomano que ho feu, tant de dia com de nit Gràcia sempre és motiu de distracció i gaudiment.

dissabte, 18 d’agost del 2007

richard estes

A vegades, sense voler, improvisadament descobrim artistes dels que mai haviem sentit parlar i aleshores ens obsessionem i comencem a buscar compulsivament la màxima informació sobre els quadres que han pintat, els llibres que han escrit o la música que han composat.

Això és el que fa uns dies em va passar, em trobava a Madrid i tenia unes hores per poder veure alguna exposició o monument d'una manera ràpida, sense entretenir-me massa, la meva intenció era anar a visitar el Reina Sofia ja que, encara que l'he vist un parell de vegades, m'agrada molt i, a banda de la col.lecció permanent, sempre tenen exposicions sobre art contemporani força interessants, moltes d'elles al voltant de l'audiovisual. Però quina seria la meva sorpresa quan a informació turística em comentaren que tancaven els dimarts perquè era l'únic museu que obria el dilluns, aleshores em van recomanar l'exposició sobre Van Gogh que es troba en el Museu Thyssen-Bornemisza i jo com una bona turista vaig fer cas dels consells de l'hostessa i em vaig adreçar a aquest museu.

Malauradament, quan vaig arribar a la cua vaig començar a veure que anunciaven venda d'entrades per hores més tardanes, degut a que és una exposició molt visitada deixen accedir cada 15 minuts i fins després de dues hores no hi havia possibilitat d'entrar. Així que vaig haver de canviar d'idea per segon cop i, tot i no conéixer Richard Estes, em vaig aventurar a visitar una exposició al voltant d'aquest pintor que també es trobava en el mateix Museu Thyssen.


La meva improvisació va sortir molt bé, em va encantar, es tracta d'un pintor membre del moviment denominat "fotorealista" perquè les seves pintures podrien ser confoses perfectament amb fotografies. Amb les seves obres no vol tant sols transmetre de la manera més acurada possible allò que ell observa sino que també qüestiona allò que veu. Els quadres que més interés em van despertar són tots els que mostren la ciutat de Nova York, amb els seus carrers concorreguts i els seus cafès. Utilitza sovint el reflex i el concepte de dins i fora: dins i fora d'un autobus, dins i fora d'una cafeteria, d'una botiga o d'una cabina telefònica; tot separant els espais a través dels vidres i el seu reflex.


diumenge, 5 d’agost del 2007

Vacances

Encara i estant fora de Barcelona volia mantenir viu el bloc i m'he connectat des d'un cibercafè a Salamanca, com podeu veure sempre torno un cop l'any a les meves arrels castellanes, després d'estar uns dies a Segòvia, ciutat molt desconeguda pels catalans (com moltes d'altres del centre de la Península) i des d'aquí vull aprofitar per engrescar-vos a visitar-la algun dia.
Situada a 90 Km. de Madrid i, per tant, amb bones comunicacions per transport públic, concentra molts elements d'interés artístic i cultural que val la pena conéixer. A banda dels clàssics El Alcázar, l'Aqüeducte i la Catedral, trobem d'altres que no per menys coneguts deixen de ser interessants. Jo recomanaria especialment la Casa-Museo Antonio Machado on es recorda l'estada de 12 anys d'aquest gran poeta i escriptor a la ciutat de Segòvia com a professor de llengua francesa a un Institut que encara segueix funcionant com a tal. També recomanaria el Monestir de San Antonio El Real, construït amb el suport del rei Enrique IV l'any 1455 sobre la base d'una casa de camp i pavelló de cacera, la reina Isabel la Catòlica va cedir el convent a les monges clarises qui l'han mantingut fins ara. Destaquen en aquest monestir els seus artesonats mudéjars, el claustre i un retaule flamenc amb figures que representen la passió de Crist.

És una sort poder descobrir i deixar-se sorprendre per les joies culturals que tenim en el nostre país, Estat, bé, a Espanya.