dissabte, 29 de setembre del 2007
The Police
Diuen que la dècada dels 60 va marcar una fita en la història de la música moderna perquè va suposar l'eclosió del pop i el pop-rock gràcies a l'aparició del grup que ha suposat un abans i un després en aquest tipus de música, parlo, com no, dels Beatles, sense oblidar els Rolling Stones amb tot el que també van suposar en la història d'aquest art.
Però els nascuts a la dècada dels 70 i, per tant, qui vam viure la nostra adolescència i primera joventut a cavall entre finals dels 80 i principis dels 90, també vam tenir la fortuna de presenciar els inicis i poder gaudir dels concerts i discos de figures que s'han convertit en mites a l'actualitat i de qui algunes de les cançons s'han convertit en veritables himnes. Parlo de Bruce Springsteen, Dire Straits, Génesis, Queen, Spandau Ballet, Duran Duran, OMD, Simple Minds, Depeche Mode, ... i en l'àmbit espanyol: Radio Futura, El Último de la Fila, Mecano, Los Secretos, ...
I no us penseu pas que me n'he oblidat d'un dels més mítics grups que ha donat el pop britànic: The Police. Com podem oblidar himnes com Roxanne, Every breath you take, So lonely, Do do do Da da da, Every little thing she does is magic, ...
Fa dos dies vaig tenir l'immens privilegi d'anar al concert de retrobament del grup, separat fa una dècada, on actuaven els tres membres sense cap banda: Steward Copeland a la bateria, Andy Summers a la guitarra, i Sting al baix i veu. Com pot ser que tenint tots prop de 55 anys mantinguin la força com si en tinguessin 25? la veritat és que no van defraudar, van fer sonar i cantar les seves tornades més conegudes, van fer ballar al públic i em van fer recordar què vol dir compartir amb 55.000 persones un aconteixement irrepetible, perquè la connexió entre el públic i uns artistes del nivell de The Police, així com la qualitat de l'espectacle i el so no acostuma a veure's massa sovint.
Bé ja tindré un aconteixement més per recordar...
dimarts, 25 de setembre del 2007
Baixada dels pilars
dilluns, 17 de setembre del 2007
La Barcelona millorable?
Transcric el texte tal qual es va publicar el 14 de setembre:
Triste regreso a la ciudad de Barcelona. Jaime Palomar. Barcelona
"Tras 22 años de ausencia de la ciudad de Barcelona, ¿con qué me encuentro? 1) Magnífica e infrautilizada red de buses metropolitanos, refrigerados, ecologistas y silenciosos. 2) Circuitos de bicicletas bien planificados, y sin embargo, te las encuentras por cualquier acera. 3) Hay trozos de bicis abandonados, atados a postes y farolas por la ciudad. 4) Motos encima de las aceras. 5) Mendigos por doquier. Mujeres jóvenes pidiendo con críos de meses en sus brazos. Los Mossos d'Esquadra dicen no poder actuar si no es el niño quien pide personalmente --todo esto en una ciudad en la que se pagan millones de euros por fichajes de futbolistas--. 6) Mucha inseguridad y ausencia de agentes uniformados paseantes. 7) Suciedad, principalmente donde se congrega la gente (Rambla, Park Güell, zoo). 8) Motocicletas que generan un ruido por encima de los decibelios permitidos. 9) La mayoría de los coches --con un solo ocupante-- circulando alegremente y aparcando en doble fila. 10) Despilfarro de electricidad nocturna en tiendas y calles; luego saltan las subestaciones. 11) Los peatones cruzan por donde les da la gana, sin respetar pasos de cebra o semáforos (si están rojos y creen que no vienen coches, saltan a las calzadas, y es cuando aparecen las motos). 12) Grafitos en buzones, vagones de metro y persianas de casi todas las tiendas de la ciudad. 13) Entradas y salidas a la ciudad con retenciones kilométricas, igual que hace años. Incomprensible. 14) Cercanías, sin comentarios. 15) Aeropuerto, vergonzoso. Esta realidad nos hace pensar que los encuestadores que pusieron un notable a Barcelona debían de estar en Santander."
Com se us ha quedat el cos?
dijous, 13 de setembre del 2007
És la guerra!!
On hem arribat que per a referir-nos a l'espai on passem com a mínim 1/3 del nostre dia a dia ho hem de fer en aquests termes? Segurament he utilitzat aquesta expressió per situar al meu interlocutor en un paisatge molt més conflictiu i caòtic del que realment crec que és, però he volgut donar una visió molt negativa i espantar-lo una mica perquè vagi preparat per la competència amb la que es trobarà a l'hora d'enfrontar-se amb una selecció de personal... Sempre hi ha algú més guapo, més preparat, però hem de pensar sempre en el nostre valor afegit, en allò que podem oferir i que ningú altre pot, ja sigui la nostra cordialitat, la nostra naturalitat, o qualsevol habilitat a la que nosaltres no donem importància però sempre hi és, encara que no ens adonem.
Encara que de vegades he vist les coses d'una manera més negativa a l'hora d'iniciar un procés de recerca de feina, sempre he cregut que pot resultar engrescador, que ens pot aportar moltes coses: disciplina, mètode, autoconeixement, seguretat, ...
I tal i com estan les coses actualment hem de pensar que un procés com aquest es pot equiparar a una carrera de fons, amb obstacles, i no amb una carrera de velocitat, del que es tracta és d'aguantar la pressió per aconseguir el millor lloc de treball, superant els entrebancs que ens trobem pel camí i no en ser un bon velocista.
dimarts, 11 de setembre del 2007
El llibertí
En el cas de l'obra que he tingut ocasió de veure aquesta tarda puc dir que contradiu l'imaginari que alguns tenen sobre els clàssics teatrals: es tracta de El llibertí, obra ambientada al segle XVIII, el segle de les llums, a la França pre-revolucionària. M'ha recordat molt el guió de la pel.lícula Amistades peligrosas de Stephen Frears, pel que fa als enginyosos diàlegs i a la construcció dels personatges principals, Denis Diderot i Madame Therbouche. Després de veure-la et venen ganes de llegir el llibret per interioritzar millor el texte.
A més a més hem de destacar les grans interpretacions que fan tots els actors, tant els principals, Ramon Madaula i Laura Conejero, com els secundaris, Nausicaa Bonnín, Jofre Borràs, Marta Millà i Paula Vives.
dilluns, 10 de setembre del 2007
L'àngel de la guarda
Avui ha estat el meu aniversari i he passat un molt bon dia, he anat a Girona on he visitat la catedral, he passejat pel call i he vagarejat pels carrers, creuant el pont de Peixateries Velles o Sant Agustí o prenent un suc de fruites natural al Cafè Royal de la Plaça de la Independència. A més a més d'admirar els reflexes de les cases acolorides sobre el Riu Onyar.
Quan tornes a casa després d'un dia intens en vivències, sembla com que et relaxis i confiïs en arribar aviat a casa a interioritzar el que has vist i viscut al llarg del dia, és en aquests moments quan pots tenir un ensurt que pot canviar algunes coses de la teva vida... és en aquest moment quan te n'adones que tens un àngel de la guarda que et protegeix i no permet que et passi res i que s'assegura que tornes a casa en les millors condicions possibles i t'acompanyarà fins que arribi la teva hora.
diumenge, 9 de setembre del 2007
preguntes
dissabte, 8 de setembre del 2007
Cinema d'estiu
De les tres Ratatouille és la que més m'ha fet gaudir i m'ha provocat el riure en molts moments, el ritme t'enganxa al llarg de tota la pel.lícula. I, tot i que reconec que també té una estructura de guió mil vegades explicada, amb uns personatges reconeixibles a gairebé tots els films de la Disney, té alguns elements diferenciadors com el fet de presentar als personatges que són animals tal i com són no com a "ninos de peluix" sinó com a les rates que són, els efectes visuals estan molt ben aconseguits, especialment en l'escena en que Rémy se separa de la colònia de rates i navega per les clavegueres...
dijous, 6 de setembre del 2007
plan renove
De cara al proper any també em vull fixar dues fites: anar a la feina en bici (ja m'han enviat la tarjeta del Bicing) i preparar oposicions. Pel que fa a la segona ja he començat a fer algun pas, m'he apuntat a l'Acadèmia Adams i començaré les classes d'aquí a quinze dies. Pel que fa a la primera, han passat pocs dies des que he tornat de vacances, quan estigui més situada i m'hagi fet a l'horari de feina m'ho he de proposar seriosament.
Crec que és molt sa anar plantejant-se reptes a un mateix per poder tirar endavant, si no fos així, en el meu cas, no trobaria massa sentit a la meva vida.