diumenge, 20 de maig del 2012

despertant records

Una acció senzilla, buscar un botó per cosir-lo a una camisa que fa temps que no  et poses, buscar en un antic costurer que la família ha guardat i, de sobte, connectes amb records d'infantesa al costat de la teva àvia veient com treia fils d'aquell mateix costurer i cosia puntetes en unes estovalles, o feia un cobrellit amb ganxet.

I penses... aquells moments formen part de la meva vida o de la d'una altra persona? He oblidat aquells bons moments en que tenia tota la vida per endavant per aprendre i els qui estaven al meu costat estaven sempre disposats a ensenyar-me? Des de la perspectiva que et donen els anys veus com has anat perdent la senzillesa de les coses, la simplicitat dels aprenentatges i la tranquil.litat de sentir-te protegit pels qui seguien els teus passos. De sobte, et vas trobar un dia en que les decisions a prendre anaven molt més enllà de triar entre jugar amb els clicks de famobil o al Donkey Kong, entre anar al parc o a veure els teus cosins, ...
És inevitable sentir-te trist per haver perdut aquells moments, perquè alguna de les persones amb qui els vas compartir ja no hi són i, el més dolorós de tot plegat, perquè aquells moments ja no tornaran.

Haurem de creure'ns que cada edat i cada moment ens aporten molt i que cada dia és el primer de la resta de la teva vida, en el que podem tornar a començar... aconseguirem d'aquesta manera sentir-nos feliços per continuar vivint?

dimecres, 16 de maig del 2012

música i paraules

Hem de sentir-nos afortunats per poder viure moments màgics, moments que ens fan oblidar-nos d'allò que ens preocupa, que ens omplen i que ens permeten deixar la ment en blanc uns minuts. 

Avui he tingut ocasió d'escoltar al duo POETAS, Vicente Monera i Aitor Irayzozposant música a poemes de Lorca, Miguel Hernández, Neruda, i d'altres... sempre ens queden les paraules dels poetes per reconfortar-nos i acompanyar-nos en moments difícils. També els tenim presents en situacions especials, quan volem fer arribar la nostra estimació i carinyo a algú que forma part de la nostra vida i que volem que continui estant al nostre costat.  
Malauradament, no acostumem a llegir habitualment ame, ens crida més la novel.la. Segurament té a veure amb el fet que la poesia requereix una reflexió perquè ens arribi i per poder compartir-la després amb els altres sabent el que ens vol dir el poeta. En canvi, la novel.la no sempre ens fa reflexionar, hi ha textos que són un mer entreteniment i, en tot cas, la reflexió és més immediata que en el cas de la poesia. 

Alguns poetes es van considerar subversius en èpoques de repressió perquè han estat al costat de la gent i han defensat postures contràries a l'status quo. Alguns d'aquests poetes van haver d'exiliar-se o van morir a mans dels seus detractors, malgrat tot, sempre ens quedaran les seves paraules...

diumenge, 6 de maig del 2012

Bons professionals, malgrat tot

Ara que s'està parlant tant de retallades, de disminució en la qualitat dels serveis públics, de minoració de les polítiques socials, és quan podem comprovar què implica realment la professionalitat dels treballadors públics. Els retalls a la sanitat pública i, en el model català, també en la concertada, estan posant al límit la capacitat d'atenció dels treballadors dels serveis sanitaris. L'augment en el volum de pacients a conseqüència del reajustament de plantilles i la reducció en les despeses de material sanitari fan que el dia a dia en els centres sanitaris sigui un pèl més difícil que fa un temps.

Malgrat tot això, he pogut comprovar de primera mà que la vida en els grans hospitals segueix comptant amb la professionalitat del seu personal. En els serveis d'urgències potser sí  que es nota un nivell d'estrés pel volum de feina que en certes ocasions provoquen que el malalt se senti desemparat, però pel que fa als qui es troben a planta, l'amabilitat i seriositat en l'atenció estan fora de cap de dubte. Sí és cert que el temps en l'atenció, degut a l'augment de malalts per professional, és superior, però també podem valorar com a relatiu la noció de temps de resposta donat que per un/a auxiliar o infermera és un, i pel pacient n'és un altre encara que la quantitat de temps sigui la mateixa.

Podem estar tranquils, seguim en bones mans, tot i que l'insigne conseller Boi Ruiz (ex-gerent de la patronal de mutues catalanes), estigui provocant que aquestes mans deixin de sostenir el sistema sanitari.

Sr. Conseller el dret a una atenció sanitària de qualitat deixarà d'estar garantit per la Generalitat? Ens hem de començar a preocupar? Hi haurà ciutadans de primera i de segona en l'atenció sanitària depenen del teu lloc d'origen?