dissabte, 18 d’agost de 2007

richard estes

A vegades, sense voler, improvisadament descobrim artistes dels que mai haviem sentit parlar i aleshores ens obsessionem i comencem a buscar compulsivament la màxima informació sobre els quadres que han pintat, els llibres que han escrit o la música que han composat.

Això és el que fa uns dies em va passar, em trobava a Madrid i tenia unes hores per poder veure alguna exposició o monument d'una manera ràpida, sense entretenir-me massa, la meva intenció era anar a visitar el Reina Sofia ja que, encara que l'he vist un parell de vegades, m'agrada molt i, a banda de la col.lecció permanent, sempre tenen exposicions sobre art contemporani força interessants, moltes d'elles al voltant de l'audiovisual. Però quina seria la meva sorpresa quan a informació turística em comentaren que tancaven els dimarts perquè era l'únic museu que obria el dilluns, aleshores em van recomanar l'exposició sobre Van Gogh que es troba en el Museu Thyssen-Bornemisza i jo com una bona turista vaig fer cas dels consells de l'hostessa i em vaig adreçar a aquest museu.

Malauradament, quan vaig arribar a la cua vaig començar a veure que anunciaven venda d'entrades per hores més tardanes, degut a que és una exposició molt visitada deixen accedir cada 15 minuts i fins després de dues hores no hi havia possibilitat d'entrar. Així que vaig haver de canviar d'idea per segon cop i, tot i no conéixer Richard Estes, em vaig aventurar a visitar una exposició al voltant d'aquest pintor que també es trobava en el mateix Museu Thyssen.


La meva improvisació va sortir molt bé, em va encantar, es tracta d'un pintor membre del moviment denominat "fotorealista" perquè les seves pintures podrien ser confoses perfectament amb fotografies. Amb les seves obres no vol tant sols transmetre de la manera més acurada possible allò que ell observa sino que també qüestiona allò que veu. Els quadres que més interés em van despertar són tots els que mostren la ciutat de Nova York, amb els seus carrers concorreguts i els seus cafès. Utilitza sovint el reflex i el concepte de dins i fora: dins i fora d'un autobus, dins i fora d'una cafeteria, d'una botiga o d'una cabina telefònica; tot separant els espais a través dels vidres i el seu reflex.