Després de conéixer la trista notícia de la mort d'un dels grans de la poesia del segle XX com Mario Benedetti, no hi ha com poder gaudir d'aquest gènere tenint present a aquest clàssic i d'altres de la poesia contemporània...
Des fa diversos anys l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona organitza la Setmana de la Poesia, per aquells a qui ens agrada aquest gènere literari és gairebé una cita inel.ludible... Aquest any s'ha fet una aposta per anar més enllà i mostrar altres maneres d'entendre la poesia més contemporànies.
D'entre les diverses propostes he triat les que he cregut més interessants i allunyades dels clàssics recitals. Per una banda, una xerrada-concert, amb el títol de Lírics i elèctrics, per part de tres músics de diferents estils que, sense voler-ho, fan poesia amb el seu art: Miguel Ángel Hernando Trillo "Lichis", vocalista de la Cabra Mecànica, que amb les seves lletres gamberres i quotidianes aconsegueix transmetre una certa alegria de viure; ZPU, cantant de rap desconegut per mi, que amb les seves lletres revolucionàries fa que la poesia serveixi per transformar i plantejar un sentit crític sobre la nostra societat als joves; i, en darrer terme, Roger Mas, cantautor català de tall clàssic que ha musicat darrerament poemes d'en Verdaguer i es confessava gran admirador dels autors romàntics de finals del segle XIX i de l'elogi del "jo".
Tots tres van establir un diàleg molt enriquidor i ens van fer veure que els músics, encara que siguin molt mediàtics, tenen moltes vegades una formació i una cultura que ja ens agradaria a molts de nosaltres tenir.
Una altra proposta a la que he pogut assistir ha estat La poesia és un espectacle, un recital amb la presència de 3 poetes que utilitzen la poesia com un divertiment, gairebé com un espectacle visual o auditiu: Gonzalo Escarpa, un poeta castellà amb una presència i una veu que enganxen, que deconstrueix els clàssics i utilitza els haikus com a pur entreteniment; Salvador Bolufer, provinent del País Valencià, qui acompanyat per una guitarra i un teclista, recorda sonets populars, i fa riure amb les seves lletres esbojarrades; i, en darrer terme, Yolanda Castaño, una artista gallega que utilitza l'audiovisual o la reverberació sonora per fer-nos arribar les seves lletres en llengua gallega... Us ben asseguro que he passat una magnífica estona escoltant aquests divertits artistes.
Em queda per veure Poetes periodistes, periodistes poetes, demà aniré a la Fundació Gòdia per escoltar a poetes que escriuen als mitjans de comunicació, ja sigui en forma de crítica literària o per presentar la seva obra, i com aquests mitjans els influencien...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada