En ple procés de preparació d'oposicions em ve al cap la reflexió sobre què implica ser funcionari. Sota el meu parer és un servidor públic que, sigui en el lloc de treball que sigui, té una gran responsabilitat social. De la seva feina depen que molts ciutadans puguin tirar endavant amb la seva vida, ja sigui perquè treballa en l'àmbit sanitari, en l'àmbit educatiu, en l'àmbit laboral o en l'àmbit social; tant si es dedica a la gestió de projectes, a la tramitació de prestacions, a l'atenció directa al públic, és indiferent, de la seva bona pràctica professional depen que una persona rebi una formació adequada, millori la seva salut, se senti més protegida o rebi una prestació econòmica.
Un dels examens als que ens hem d'enfrontar els opositors als cossos generals de l'Administració de la Generalitat té a veure amb les competències professionals, des fa dos anys s'ha introduït aquesta prova per tal de valorar la teva actitud davant dels serveis públics, crec que és força encertat fer-te reflexionar davant qüestions que tenen a veure amb el treball en aquest sector professional. De les preguntes que han sortit en les oposicions del Cos Superior d'ahir que m'han fet pensar més: un funcionari ha d'anar més enllà de la demanda concreta que fa el ciutadà? un funcionari ha d'anar més enllà de la seva feina?
La meva resposta a la primera pregunta és que no, ha de respondre al que li demana la persona, però de cara a la segona no tinc encara gaire clara la resposta. En la meva feina diària a una Oficina d'Acció Ciutadana acostumo a anar més enllà del que seria estrictament l'àmbit de treball d'aquest servei, em coordino constantment amb altres serveis d'altres administracions per tal de derivar als ciutadans en les millors condicions a aquests i que sàpiguen què i com poden demanar la informació que necessiten per resoldre la seva demanda. Però aquesta manera de fer es contradiu en moltes ocasions amb el que ens fan arribar els nostres responsables, de fet un d'ells en diverses ocasions m'ha intentat fer veure que nosaltres no som els serveis socials i, per tant, que no hem de fer de treballadors socials, volen dir que no hem d'acompanyar tant a la gent en la resposta a les seves necessitats...
Així que deixo a l'aire la pregunta... podem delimitar la nostra feina de tal manera que no anem més enllà del que se'ns demana estrictament?
Espero les vostres respostes...
4 comentaris:
No et contestaré a la pregunta concreta de si ‘podem’ sinó a la més genèrica de si ‘hem’ de delimitar... Crec que només es pot compatibilitzar la responsabilitat estricta de la pròpia ocupació amb la voluntat d’intentar anar més enllà, si s’és capaç d’exercir el voluntarisme amb el mateix grau de professionalitat que exigeix la feina del dia a dia. Francament, no crec que sigui una opció a l’abast de tothom.
Ximo
Ximo, el que planteges m'ha fet pensar en si, de vegades, per voler fer més del que seria estrictament necessari no actuem de forma irresponsable, com tu bé dius, conjugar el voluntarisme amb la professionalitat no és gens fàcil...
Llegeixo el títol del post ("Què vol dir ser funcionari?") i de seguida reformulo: Què vol dir ser professional? No sóc funcionària però hi participo en tasques que hi descrius en la teva descripció de funcionari. No ho acabo de veure clar... o potser és que no comparteixo la teva definició.
Llegeixo "un funcionari ha d'anar més enllà de la demanda concreta que fa el ciutadà? un funcionari ha d'anar més enllà de la seva feina?" i reformulo: Una persona ha d'anar més enllà de la demanda concreta que li fa una altra persona? Una persona ha d'anar més enllà de la seva obligació com a ciutadà?
Suposo que la resposta sempre és relativa a la idea que la persona tingui de la responsabilitat o de la professionalitat. Penso que qualsevol resposta és igualment justificable i lícita. Qui té més raó?
Penso que el secret està en saber-ne els propis límits i viure de forma positiva el que es fa. És poc? És molt? És més? Qui ho marca això?
Qualsevol treballador, funcionari o no, ha de ser efectiu, productiu i professional. Cadascú ho efectua a la seva manera.
Bé, no em facis cas, acabo prendre'm un Albariño "mano a mano"... jiji!!
Jo soc una companya de les oficines i quan facis aquesta reflexio pensa qui porta mesos sense treballar i cobrant perque sembla ser que va anar mes enlla de la seva feina,per aixo no cal que et contestin la pregunta.Qui ja saps va fer la seva feina i ara mira quant treballa.La resposta sera que no?
Publica un comentari a l'entrada