dimarts, 21 de juliol de 2009

expectatives o creure en el ser humà...

Com pot ser que siguem tant tontos que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra... perquè ens generem les millors expectatives sobre aquells qui tenim al voltant, sobretot en l'àmbit laboral, i després ens sentim enganyats, millor dit, estafats per aquells en qui haviem confiat.

Sembla que les actituds honestes i serioses en alguns casos no existeixen, alguns no entenen el que vol dir la paraula "company" i quan veus que la gent va a la seva, viu per garantir-se les millors condicions de vida i de feina, encara que això suposi empitjorar la dels altres, no tenen miraments i, si a més a més, aquests tenen alguna vinculació sindical la situació encara patina més...

En fi, després d'una curta experiència sindical de 6 mesos en la que he viscut amb certa incomoditat la meva tasca i, sobretot, després d'haver perdut la confiança en el ser humà i en la meva secció sindical, deixo de ser delegada.

3 comentaris:

ariadna ha dit...

Doncs a mi em dóna esperança saber que encara existeix gent amb la teva coherència!! Una abraçada molt gran Laura!

Judith ha dit...

Ets una persona meravellosa i al món hi ha més gent com tu, no ho oblidis. En la mesura de les nostres possibilitats sempre tenim l'alternativa de construir-nos un entorn positiu amb la gent que realment ens mereix.

Mariel ha dit...

Malgrat tot Laura espero ( i se q serà aixì) que mantiguis la fe en el ésser humà... no perdis les forçes i segur q et venen noves oportunitats pq "cuando se cierra una puerta se abre una ventana" oi?