Sembla que les actituds honestes i serioses en alguns casos no existeixen, alguns no entenen el que vol dir la paraula "company" i quan veus que la gent va a la seva, viu per garantir-se les millors condicions de vida i de feina, encara que això suposi empitjorar la dels altres, no tenen miraments i, si a més a més, aquests tenen alguna vinculació sindical la situació encara patina més...
En fi, després d'una curta experiència sindical de 6 mesos en la que he viscut amb certa incomoditat la meva tasca i, sobretot, després d'haver perdut la confiança en el ser humà i en la meva secció sindical, deixo de ser delegada.
3 comentaris:
Doncs a mi em dóna esperança saber que encara existeix gent amb la teva coherència!! Una abraçada molt gran Laura!
Ets una persona meravellosa i al món hi ha més gent com tu, no ho oblidis. En la mesura de les nostres possibilitats sempre tenim l'alternativa de construir-nos un entorn positiu amb la gent que realment ens mereix.
Malgrat tot Laura espero ( i se q serà aixì) que mantiguis la fe en el ésser humà... no perdis les forçes i segur q et venen noves oportunitats pq "cuando se cierra una puerta se abre una ventana" oi?
Publica un comentari a l'entrada