dijous, 12 de novembre de 2009

Impunitat

Estic llegint un clàssic de la literatura espanyola del segle XX, Los santos inocentes, i en el moment polític que estem vivint em venen al cap algunes de les situacions que planteja Miguel Delibes.
La novel.la està ambientada a principis del segle XX, en un latifundi extremeny en el que les diferències de classe estan marcades per la impunitat amb la que el "Señorito Iván" tracta als seus subordinats amb despreci i aprofita la seva ma d'obra malpagada, o no pagada, per enriquir-se cada cop més.

Comparant amb l'actualitat veiem com els anomenats "senyors" o representants de la burgesia catalana s'aprofiten dels nostres impostos, o sigui de la mà d'obra dels treballadors i assalariats, per enriquir-se encara més del que ho estan i embrutar amb les seves accions el concepte "SERVIDOR PÚBLIC". Tant els qui paguen favors com els qui es deixen comprar són còmplices d'una de les malalties més greus que pateix la democràcia, la corrupció.
Com podem seguir confiant en qui es presenten davant els ciutadans i votants com els grans solucionadors quan en alguns casos no saben del que parlen perquè només han viscut en la "bombolla" del seu partit polític i no coneixen la realitat, no han estat mai a l'atur, no han hagut de passar mai una entrevista, no han hagut de lluitar per tirar endavant. Què poden saber aquells qui han aconseguit les coses per ser "fill de", "nebot de", o "net".

Unes paraules del periodista Josep Puigbó m'han fet reflexionar: com pot ser que el 66% dels diputats del Parlament de Catalunya no tinguin cap altra professió que viure de la política, que no hagin treballat mai abans en un altre àmbit... així serà molt difícil que hi hagi renovació en el si dels partits.

3 comentaris:

Marc ha dit...

estic d'acord amb tu de que hi ha molt d'"enxufe" a tot arreu i en tots els àmbits.
Però hi ha certs tics que m'emprenyen molt. I m'explico. No podem estar qüestionant contínuament la feina de la gent només perquè siguin "fills de", "nebots de" o "veïns de"... tant és.
Ho dic perquè jo mateix sóc "net de", "fill de", "nebot de" i "amic de"... i sovint se'm qüestiona el que faig o deixo de fer per aquest fet. Tant és que hi hagi "enxufe" o no.... sempre hi ha el mateix "san benito" que torna, i això és molt emprenyador. Potser algú pensa que com que soc "quelcom de" (i sempre seré alguna cosa d'algú o altre) no hauria de poder fer res i el meu lloc "de justícia" seria pidolant a la porta de ElCorteInglés...

boja per la Katherine ha dit...

Marc, mentre el ser "familiar de" no et faci competir en igualtat de condicions amb altres candidats a l'hora d'aconseguir una feina, ningú hauria de qüestionar res, en el moment que aquest fet et faciliti un lloc de treball, uns privilegis, o d'altres avantatges, serà lícit que et qüestionin.
Una altra cosa és que segueixis la tradició familiar i estiguis vinculat a un determinat partit o a una determinada entitat, evidentment això no hauria de generar cap més comentari.

Marc ha dit...

Laura, no és que m'ho hagi agafat de forma personal. M'he posat a mi d'exemple ja que em tinc més a mà, per així dir-ho...
Només volia posar de relleu una certa tendència col·lectiva a posar el dubte per davant... Aquests dies s'ha parlat molt de la dona del President Montilla, i el corrent general era que no podia fer la seva feina (sense entrar a valorar si ho fa bé o malament o sota quines sigles polítiques)...