El cas Palau ha fet sortir el pitjor d'alguns representants polítics: pressionant per facilitar les coses a Millet i Montull, fent cas omís del que els veïns ja sabien fa temps, deixant-se manipular per dos lladres vestits d'honorables barcelonins...
El sòl públic, és això, públic,
i quan té aquesta qualificació és per alguna raó, les requalificacions de sòl destin
at a equipaments per sòl urbanitzable han d'estar clarament justificades destinant una part a habitatge protegit però, en aquest cas, la requalificació (arribant a modificar el Pla General Metropolità en un Ple de l'Ajuntament) per construir un hotel de luxe (quan ja estava en mans privades el projecte) no té justificació possible.
Com s'ha arribat a l'extrem que els nostres polítics siguin titelles del patrimoni privat? Sembla que el nostre alcalde i els seus regidors no han aprés res després de governar la capital catalana en els darrers quatre anys, després de fer el ridícul amb la consulta de la Diagonal, gastant-se 3 milions d'euros per comprovar l'allunyament de la ciutadania, ara es veuen embolicats alguns d'ells (tant del principal partit en el govern de la ciutat com de l'oposició) en l'afer Palau, què més ens resta per veure...? Això serà com una gimkana a partir d'ara, anirem esperant els nous aconteixements...
1 comentari:
Sembla que ara ens adonem de que va la política. No veiem pelis americanes. La serie "Si Ministre" que fa nays van fer a T.V. no explicava "el secret de la política?
No va morir Franco al llit tranquilament?
Els pactes de la Moncloa van ser polítics?
S'ha deser especial per ser polític?
Si, s'ha de ser. Però si el poble fes la seva feina de control no serien així.
On està el poble controlant als polítics?
On és la veu del poble?
Publica un comentari a l'entrada