dimarts, 9 de novembre del 2010

Visita del Papa


Després de 28 anys hem tornat a rebre la visita d'un Papa a la ciutat de Barcelona. Per aquells qui som creients té una significació més profunda que per aquells qui no ho són o, si més no, l'hauria de tenir, però quan el Pontífex comença a fer declaracions abans d'aterrar a Espanya qüestionant el laïcisme i carregant contra qüestions que ja haurien d'estar superades (com l'avortament, el divorci o els matrimonis homosexuals), la significació religiosa que podria tenir la seva visita s'esvaeix.

Malgrat tot, la celebració eucarística que es va viure a la, ara ja, Basíl.lica de la Sagrada Família va ser una festa compartida entre catòlics i no catòlics, entre religiosos i laics, i un homenatge a la figura d'un home que el pas del temps ha demostrat la seva genialitat i el seu coneixement de la simbologia cristiana i el seu amor per la natura. Parlo, naturalment, d'Antoni Gaudí, qui va saber crear una obra per ser contemplada i sostinguda per les generacions futures i que va deixar les pautes perquè altres artesans poguessin continuar-la.

La sensació que es viu cada vegada que un entra a la Sagrada Família, el diumenge 7 de novembre va esdevenir catàrtica en veure com han avançat les obres i com la llum natural que entra a través dels vitralls provoca un sentiment d'estar al centre del món, de ser el centre del món. Compartir amb gent vinguda d'altres parts de Catalunya i de la resta de l'Estat, que es va aplegar al voltant d'aquest monument, una estona de reflexió i emoció ja era prou motiu per sortir al carrer i viure l'ambient festiu que es vivia.

Al costat de l'alegria per viure un moment màgic com aquest també hi ha elements amargs, millor dit, amargants, com: la despesa que ha suposat pels ciutadans de Barcelona, el paper de la dona a l'església, la visió rígida i conservadora de l'evangeli que es fa des de l'església més institucional, ...

Esperem que els creients que poden aportar una vivència més contemporitzadora amb els temps que corren provoquin canvis en la manera de fer dels qui dirigeixen l'església.