Sempre he tingut una relació d'amor amb aquesta ciutat, m'agradava passejar pel centre de Barcelona, gaudir de la seva activitat cultural, entretenir-me a les seves llibreries, ... però des de fa uns anys no reconec aquesta ciutat, sembla un miratge d'ella mateixa. S'ha convertit en un reclam turístic, tot s'hi val per atraure a tots aquells que vulguin envair-la. Alguns em diran que altres ciutats europees tenen un volum de turisme superior al nostre i no hi ha una sensació d'invasió, però, tal com s'ha demostrat, Barcelona no és París o Londres, llocs on mantenen les seves normes i costums encara que els turistes no s'adaptin a elles. A la nostra ciutat permetem que destrossin el centre, que embrutin la Plaça Reial o les Rambles
amb els tetrabricks de Don Simón (que veuen al carrer contravenint la "famosa" Ordenança Cívica), que se'ls atengui als establiments públics abans que ningú altre, que els autocars parin a les parades d'autobusos de línia impedint que aquests puguin recollir o deixar passatgers, ... en fi que Barcelona s'ha rendit als peus dels turistes.Vull pensar que tot això és herència "Clos" i que a partir d'ara això canviarà, que deixarem de rendir pleitesia a tot aquell que ens pugui ser util per fer de reclam... En definitiva, que la nostra ciutat deixarà de ser la "marca" Barcelona per convertir-se en la ciutat de la gent, de la qualitat de vida i la igualtat d'oportunitats per tothom. No tinc clar quan canviarà aquesta imatge donat que darrerament hem vist com els nostres polítics es rendien als peus de Woody Allen pel rodatge d'un film que aquest farà a la ciutat.
No vull dir que no estigui d'acord en que el Sr. Allen vingui a realitzar un film però totes les facilitats que li han donat podrien fer-se extensives a d'altres directors potser no tant coneguts i reconeguts.
El meu desig és que Barcelona es converteixi en la ciutat de les coses petites, de la quotidianitat, de la cultura i dels valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada