quina policia tenim i quina volem?

Em comentaven fa uns dies que els nostres "estimats" mossos d'esquadra han adoptat la moda, importada de Madrid, d'acordonar les manifestacions i dirigir-les per on ells creuen que han d'anar i quan pensen que no han d'avançar més no deixar sortir a ningú dels que s'han trobat a dins, siguin o no participants de la manifestació... això ha passat el diumenge a la tarda, en la mani convocada precisament amb aquest lema: "pel dret a manifestar-se" i per la llibertat d'expressió, convocada per diversos col.lectius al voltant de les 6 de la tarda a la Pl. Universitat i que va ser "obligada" per les forces d'ordre públic a allargar-se fins a les 10 de la nit per si el Barça guanyava la lliga i els seus seguidors també decidien concentrar-se a Canaletes.

El cert és que els mossos van encerclar als manifestants (i no manifestants, gent que sembla ser no té dret a passejar pel centre de Barcelona un diumenge a la tarda) i no els van deixar marxar fins a la nit (gent que venia de fora de Barcelona al dia següent no van poder anar a treballar perquè no van poder tornar a casa per manca de transport).

Darrerament he perdut la confiança en la policia, ja no ser si puc adreçar-me a ella quan tingui un problema o acabaré amb un casc al cap i suportant vexacions verbals en el recinte d'una comisaria pel simple fet de no portar el DNI a sobre. Espero que les coses canviïn i tinguem uns mossos d'esquadra propers, que ens donin un cop de mà quan els necessitem, en fi, uns servidors públics que és el que són. I, sobretot, confio en que els responsables del Departament d'Interior, molts d'ells vinculats a Iniciativa per Catalunya, transmetin els valors progressistes i d'esquerra i donin un gir a l'actuació de la policia catalana, recuperant la idea del policia de proximitat.