Zodiac

Quan em pregunten quins gèneres cinematogràfics m'agraden més responc que la comèdia, el cinema de tipus social i, sobretot, el thriller. Quan una pel.lícula aconsegueix que, malgrat la seva durada més enllà del que és habitualment suportable (90-100 minuts), no perdis ni un segon de concentració i se't passin els 158 minuts com el primer... per mi vol dir que ha complert un dels seus objectius que és l'entreteniment. Si a més d'això li afegim que la reconstrucció de la història real d'un assassí en sèrie està feta d'una manera acurada, amb unes interpretacions brillants d'actors que no són els que habitualment omplen pantalles i amb un ritme fàcil de seguir, també podem dir que compleix l'altre objectiu del cinema que és constituir una obra d'art.

Zodiac està basada en la història real (resolta o no, queda en l'aire) d'un assassí que va iniciar els seus crims a finals dels 60 a l'Estat de Califòrnia (EUA) i als anys 80 encara hi havia notícies seves. Abans d'anar a veure-la m'he refiat de la garantia que suposava el seu director, David Fincher, director entre d'altres de Seven i El club de la lucha, i la meva intuició no m'ha fallat. Les interpretacions de Mark Ruffalo com el policia que fa el seguiment de la investigació i Robert Downey Jr. com el periodista (borratxo i impresentable, en un paper que sembla reflectir la vida real de l'actor) que fa les cròniques dels diferents assassinats et fan gaudir quan surten a escena. L'únic però que li posaria és al paper principal, interpretat per Jake Gyllenhaal, actor que no m'agrada gaire tot i que en aquest film fa el que ha de fer, d'un dibuixant d'un diari, boy scout, que no beu, no fuma, ... qui, finalment, acaba escrivint la història.