Aquests divendres i dissabte passats s'ha celebrat la 6a Assemblea d'IC-V Barcelona, era la primera vegada que jo hi participava. Per una banda s'ha escollit el nou secretariat i la nova Comissió Executiva. Prèviament a l'Assemblea s'havia escollit el president, de fet es reelegia a en Quim Mestre, president sortint. Crec que per salut democràtiva s'hauria d'haver presentat un candidat alternatiu per poder triar i veure una cara diferent com a possible president...
Per una altra banda, es van presentar diversos documents que, prèviament, s'havien discutit a les agrupacions dels diferents districtes i aquestes havien aportat esmenes. A la vegada, també es van presentar 11 resolucions per ser votades pel plenari de l'Assemblea, algunes d'aquestes resolucions havien estat proposades per alguna agrupació, o bé per Dones amb Iniciativa, Joves d'Esquerra-Verda o la Comissió Política de Barcelona.
La majoria d'aquestes resolucions van ser aprovades per unanimitat però hi va haver d'altres que ho van ser per majoria, amb alguna abstenció i algun vot en contra. Jo em vaig abstenir a les resolucions que tenien a veure amb el tema de Dones i pel que sé va sorprendre molt que ho fes, no sé si perquè els/les qui les proposaven pretenien la unanimitat, o bé, els va sorprendre que fos jo l'única abstenció... el cas és que em van demanar el perquè i, com va dir un company, malament anem quan algú demana el perquè de no votar favorablement alguna cosa...
El divendres va haver intervencions de cada agrupació, totes van ser massa autocomplaents llevat les de Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó.
Pel que fa a la intervenció del president de l'agrupació d'Horta-Guinardó, agrupació on jo participo, va tenir un contingut altament polític, amb una part de valoració positiva pel fet de tenir la Regidoria del Districte, liderada per l'Elsa Blasco i el seu equip, en mans d'Iniciativa des fa 6 anys, temps en el que s'han desbloquejat alguns temes que portaven molts anys endarrerits com l'enderrocament del viaducte del Guinardó o la recuperació del Mas Guinardó per oferir espais a les entitats; d'altres temes que han estat molt traumàtics però que finalment s'han resolt bé demostrant que era una bona aposta de futur com el Centre d'Atenció Social a drogodependències de la Vall d'Hebrón o el centre integral per a persones sense sostre; i, sobretot, la resposta davant l'esfondrament del barri del Carmel.
En Jordi Fornés, president de l'agrupació també va afegir algunes propostes de millora en relació a l'àmbit més institucional, com la manca d'eficàcia en la resposta a les necessitats socials creixents per part de l'Ajuntament, on Iniciativa té un paper important per liderar la Regidora d'Acció Social, o en relació al propi partit, com el no tenir en compte massa sovint la crítica dins la pròpia organització...
Però de totes les intervencions la que més em va fer reflexionar va ser la de Nou Barris, districte obrer per excel.lència on Iniciativa treia fins ara bons rèdits electorals, van expressar que estaven en hores baixes perquè havien marxat alguns dels històrics de l'agrupació i tenien manca de relleu generacional. Algunes idees que van sortir en el discurs de la Mònica Palet, representant de l'agrupació, tenien a veure amb la manca de formació dels consellers de Districte quan inicien la seva activitat política, el poc coneixement entre agrupacions, la concentració de càrrecs i responsabilitats tant institucionals com de l'organització en les mateixes persones, i problemes de comunicació dins l'organització...
El tema de la comunicació també va ser expressat pels companys de Ciutat Vella, tant pel que fa dins l'organització com, especialment, de cara a la gent dels barris. Mostraven el seu desacord en la utilització exclusivament de les noves tecnologies per publicitar la tasca d'IC-V, pel fet que molta gent no hi té accés, així com el llenguatge utilitzat per comunicar, massa elevat, poc planer, aquests dos elements poden fer que la gent no se senti propera a Iniciativa...
Espero que en els propers anys les coses dins el partit canviïn i es potenciï l'existència d'un sentit crític, que l'organització sigui més flexible i que el Secretariat i la Comissió Executiva tot just escollits estiguin més propers als afiliats i afiliades, donat que si no hi ha un sentiment de formar part de la mateixa organització la gent que participa a les agrupacions deixarà de fer-h0 i són qui realment donen sentit a un partit petit com IC-V.
8 comentaris:
Algun dia ICV de Barcelona haurà de plantejar-se si vol tenir una Presidenta o President, o continuar mantenint un Comissari Polític del Carrer Ciutat.
Sóc dels que opinen que un Secretariat amb 21 membres només serveix per a que les decisions les prenguin només les 2 o 3 persones que estan al carrer Armengol en aquell moment. Diguem-ne una forma elegant de concentrar la capacitat de decisió.
En algunes coses recolzo sense cap mena d'escarafalls a l'actual direcció, i en d'altres coses m'hi sento crític i m'empipa una certa tendència endogàmica i cofoia.
Ara bé, crec que l'honestedat i la transparència son dos elements bàsics per a la convivència. No suporto les crítiques no argumentades que s'amaguen en l'anonimat.
Hola Laura,
"malament anem quan algú demana el perquè de no votar favorablement alguna cosa..."??? De debò?
Doncs a mi no em sembla que demanar el perquè d'una opinió sigui anar pas malament.
De fet, a mi em va sorprendre la teva abstenció en les resolucions de dones. Sóc una de les que et va preguntar el perquè de la teva abstenció i això no vol dir pas que la censuri o que hi estigui en contra. Al contrari, m'agrada formar part d'un partit on hi pot haver diversitat d'opinions i debat.
Lamentablement una persona que vota en contra o s'absté sovint ha de donar explicacions, en canvi mai ho ha de fer una persona que vota a favor. Les minories no sempre estan ben vistes.
caram Roger, m'has llegit el pensament, anava a contestar a l'Anna en la mateixa línia que has escrit tu...
primer de tot, Anna, la frase que resaltes no és meva, és d'una altra persona, per una altra banda, tal i com diu el Roger, perquè no se li demana a les 100 persones aproximadament que van votar favorablement a totes les resolucions i a tots els documents presentats a l'Assemblea, així com en contra de totes les esmenes, perquè ho van fer? espero que "l'oficialisme" que es va respirar aquests dies canviï i hagi d'altres punts de vista diferents...
Pau i amor, no ens piquem, que pocs que som, només ens faltaria estar emprenyats!
Vull entendre que si es demanen explicacions no és per jutjar ni acusar ningú. Que si no se'n demanen quan es vota a favor sol ser perquè es pressuposa que el motiu és perquè s'hi està d'acord. Si formem part d'un mateix partit suposo és perquè a priori tenim afinitats polítiques i per tant no hauria de ser sorprenent que les coses es votin amb majories. Hom no ha d'estar tant a la defensiva. Per que si m'abstinc de votar a favor d'alguna cosa, o hi voto en contra, acte seguit crec que és important explicar el sentit del vot. Si no ho fem, aquell vot en contra no servirà per a res. Serà una anomalia dins la dinàmica, quan en realitat, si s'explica, el més possible es que guanyi complicitats.
Jo no em sento ni oficialista ni crític, em considero amb criteris personals. Així ho vaig expressar en les meves esmenes o en articles al meu blog. Per a mi el mé simportant no és si em pregunten perquè voto una cosa o una altra sinó saber perquè ho faig i expressar-ho, cap problema. Dius que esperes que canvii l'oficialisme, per tant estàs expressant una valoració de la resta dels vots de la gent. Jo vaig votar a favor, en contra i em vaig abstenir de rpoopstes de la direcció i si vols explico en cada cas perquè, no hi veig el problema. Una cosa és preguntar els motius i una altra es jutjar. Qu la majoria de votacions fossin gairebé unànims és oficialisme o consens? qui té la capacitat de decidir-ho?
Publica un comentari a l'entrada