Ara que estic en un moment de canvi ha coincidit que he començat un curs de "Adaptació al canvi i creativitat". Estem treballant diversos aspectes al voltant dels canvis vitals, ja siguin laborals, familiars o personals. Podem distingir entre canvis que són desitjats i provocats per nosaltres d'aquells que ens venen imposats i amb els que no hi comptàvem. En els primers som actors donat que hem provocat l'acció del canvi, en els segons passem de ser espectadors a convertir-nos en protagonistes i de com vivim aquest pas dependrà la nostra salut emocional i mental posterior.
L'actitud davant d'allò inesperat ens farà afrontar d'una manera o d'una altra una situació i el prendre consciència dels nostres estats emocionals ens ajudarà a superar la frustració i la impotència que podem arribar a sentir davant un canvi no desitjat. Si ens quedem en la immobilitat i no ens permetem sentir ira, angoixa, tristor i posteriorment mirar de treure alguns elements positius amb els que avançar i assumir la nova situació, ens quedarem ancorats en el passat, en allò que va ser i ara no és i, creieu-me "cualquier tiempo pasado no siempre fue mejor".
Davant un canvi sempre hi ha elements interns i externs que el condicionen i fan que sigui més fàcil d'assimilar o menys. Depen del moment, de com estiguem emocionalment, si disposem d'una certa estabilitat personal o no, ... el que sí he pogut comprovar és que un canvi comporta molts altres, com si fos un efecte domino, i hem de saber posar el fre i anar-los assumint poc a poc per tal d'aprendre de tots ells i créixer.
En el pitjor dels casos, en que no siguem capaços de fer front a la nova situació, sempre podem esperar a provocar-ne una altra que ens sigui més beneficiosa, ser pacients i observar quin és el millor moment per tornar a fer girar la roda i buscar sentir-nos millor amb una altra situació diferent.
2 comentaris:
a vegades, per assumir o fer un canvi, ens cal recolzar-nos en una mà amiga. Aquí et deixo estesa la meva per si la necessites! Una abraçada molt gran!
Merci, Ari, sense la gent que tinc al meu costat no podria ser qui sóc
Publica un comentari a l'entrada