dijous, 9 de febrer de 2012

l'esquerra avui

Cristianisme i Justícia titula, de forma encertada, el seu quadern nº 177 (des. 2011) "El naufragi de l'esquerra". Podem parlar en aquests termes de la situació que viu l'esquerra actualment a Espanya i Catalunya? jo penso que sí. Més enllà dels resultats electorals, consistents en la davallada del centre-esquerra representat tant pel PSOE com el PSC i el petit paper que podrà jugar Iniciativa per Catalunya i Izquierda Unida, aquests partits no han sabut transmetre la importància de la justícia social i l'equitat en les polítiques públiques i s'han vist superats per les lleis que defensen l'eficiència econòmica dictades pel sistema financer.
L'esquerra ha pecat d'ingenuïtat? segurament sí en el moment que, com va dir Keynes l'any 1930: "... haurem de fingir que just és dolent i dolent és just: perquè el dolent és útil i el que és just no l'és".  80 anys després estem igual o pitjor, ara metes grandiloqüents (servir el país, crear llocs de treball...) són només "anomenar just al dolent", encara més si s'utilitza com a argument la crisi.
No ens enganyem, les crisis econòmiques serveixen per fer més grans les diferències, quan passi la crisi actual les dosis de justícia social seran inferiors a les que hi havia anteriorment.

L'esquerra ha de tornar a reivindicar l'Ètica aplicada a l'economia. Això vol dir tenir presents premises com sobrietat, responsabilitat ciutadana, participació en la gestió de la despesa pública i, sobretot, pensar que en una mala gestió pública hi ha sempre víctimes...

No hi pot haver llibertat en un món amb diferències creixents entre els que tenen més i els que tenen menys.