Formació humanística

Ara que el Pla Bolònia busca l'especialització, que les ciències denominades fa un temps "pures" són les que dominen les universitats i perquè alguna teoria sigui tinguda en compte s'ha de poder "tocar", ha de poder tenir una utilitat pràctica i quotidiana... sembla, doncs, que la formació humanística no està de moda. 


Tot allò relacionat amb les ciències socials i humanes no té una presència habitual en els discursos, en els mitjans de comunicació, entre els llibres més llegits, ... 


Potser és que la gent no té l'hàbit de pensar, d'analitzar el perquè s'ha arribat a determinades situacions, de prendre un temps per observar el que passa al seu voltant? Com es pot llegir a les teories de Zygmunt Bauman, la societat postmoderna es fonamenta en el relativisme i la mobilitat i no en els valors i principis que eren la base de la societat moderna anterior. Aquests oferien una certa solidesa que es dilueix en la societat actual.

Necessitem conèixer el món en el que vivim, el seu funcionament, les regles del joc per tal de poder actuar en ell i, si no ens agrada, mirar de canviar-lo a partir dels seus fonaments. Tot això no és possible si no rebem les eines per poder analitzar el nostre entorn, i aquestes eines només ens les poden donar les ciències socials.
La Sociologia, l'Antropologia, la Filosofia, ens ofereixen els instruments per poder situar-nos en el moment que ens toca viure, com està organitzat el món i quins són els actors principals. A partir d'aquí cadascú de nosaltres pren les decisions dins i fora del taulell de joc, sabent que hi ha elements externs que influeixen en que aquestes decisions arribin a bon port o no.