"El profesor Lazhar" és un film canadenc que s'inicia amb un fet dolorós, la pèrdua d'una professora, i com això afecta als alumnes que convivien amb ella dia rera dia. L'arribada d'un nou professor evidencia la poca contenció emocional que reben aquests nens, els sentiments, les pors, els traumes amagats, no es deixen sortir. En algun moment de la història es planteja el perquè està prohibit el contacte físic amb els nens. Seria necessari poder comunicar-se també a nivell físic amb els nens, o bé, és millor mantenir sempre una distància de seguretat.
El paral.lelisme que es dóna entre les pèrdues i superacions dels infants amb les del Professor Lazhar crec que és un argument molt ben utilitzat, ell pot entendre millor que ningú el que els nens estan vivint. No us la perdeu!!
Per una altra banda, fa un parell de setmanes es va estrenar un dels films guanyadors del darrer Festival de Cinema de Màlaga: "Els nens salvatges". Òpera prima de la directora Patricia Ferreira, ens apropa a les vivències d'uns adolescents en un institut a les afores de Barcelona. La incomunicació entre els joves i els adults, la incomprensió que això suposa i el determinisme que plantegen alguns dels professors envers a que els alumnes "dolents" no se n'ensortiran i, per tant, no cal apostar per ells i proposar-los reptes que no asoliran mai.
Ferreira planteja la pel.lícula des del punt de vista dels joves i, de fet, els moments més interessants i més àgils del film són els diàlegs entre Àlex, Gabi i Laura. Els pares són presentats amb quatre frases i alguns gestos. El casting és excel.lent, destacant el paper dels tres adolescents (Marina Coma torna a repetir un gran paper després de rebre el Goya a millor actiu revelació l'any passat pel seu paper a Pa Negre), i la interpretació d'Aina Clotet com a orientadora, Clara Segura, Ana Fernández i José Luis García Pérez com a respectius pares de cadascun dels joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada