diumenge, 20 de maig de 2012

despertant records

Una acció senzilla, buscar un botó per cosir-lo a una camisa que fa temps que no  et poses, buscar en un antic costurer que la família ha guardat i, de sobte, connectes amb records d'infantesa al costat de la teva àvia veient com treia fils d'aquell mateix costurer i cosia puntetes en unes estovalles, o feia un cobrellit amb ganxet.

I penses... aquells moments formen part de la meva vida o de la d'una altra persona? He oblidat aquells bons moments en que tenia tota la vida per endavant per aprendre i els qui estaven al meu costat estaven sempre disposats a ensenyar-me? Des de la perspectiva que et donen els anys veus com has anat perdent la senzillesa de les coses, la simplicitat dels aprenentatges i la tranquil.litat de sentir-te protegit pels qui seguien els teus passos. De sobte, et vas trobar un dia en que les decisions a prendre anaven molt més enllà de triar entre jugar amb els clicks de famobil o al Donkey Kong, entre anar al parc o a veure els teus cosins, ...
És inevitable sentir-te trist per haver perdut aquells moments, perquè alguna de les persones amb qui els vas compartir ja no hi són i, el més dolorós de tot plegat, perquè aquells moments ja no tornaran.

Haurem de creure'ns que cada edat i cada moment ens aporten molt i que cada dia és el primer de la resta de la teva vida, en el que podem tornar a començar... aconseguirem d'aquesta manera sentir-nos feliços per continuar vivint?