diumenge, 23 de desembre de 2012

Contrastos

Avui tot just han començat les vacances de Nadal, bé, com a mínim els dies festius...  i he tingut ocasió d'anar al centre per poder fer algunes compres nadalenques.
Altres anys aquests dies es feien més flagrants els contrastos socials entre els qui en major o menor mesura poden gaudir aquests dies d'alguns capricis en el menjar i, fins i tot, fer algun regal als seus éssers estimats i els qui no tenen res. Malgrat aquestes diferències es mostraven cada any ben clarament en els dies festius a mi no m'havien frapat tant com avui.
Tot i que he vist en diverses ocasions a persones demanant al carrer, al metro, al tren, i que aquestes peticions es multiplicaven en els dies de Nadal, avui he tingut una sensació d'amargura i tristor que anava més enllà del prendre consciència d'aquestes situacions com en altres ocasions m'havia passat.

Com he dit, he anat a fer algunes compres nadalenques i a donar un tomb per la Fira de Santa Llúcia, i he tingut la necessitat de treure diners, he anat al caixer que hi ha al final del Portal de l'Àngel, per cert caixer força concorregut. I m'he sorprès molt en veure que entre la voràgine de les compres, de l'entrada i sortida constant de persones del caixer hi havia, dins el caixer, al terra, estirat en un racó, algú que mirava de dormir entre cartrons, no us podria dir si era home o dona, perquè estava cobert pels cartrons, i davant la indiferència dels qui entraven i sortien del caixer, ha trobat la seva manera de passar inadvertit i poder descansar.
I he pensat en les desigualtats que s'estan ampliant en la nostra societat gràcies a la mala gestió dels nostres polítics, que prefereixen negociar la data d'un referèndum d'autodeterminació que posar en el primer lloc de l'agenda la millor de les condicions de vida dels ciutadans.

Quines històries de vida, quines necessitats socials han fet que cada cop hi hagi més persones vivint al carrer, sense un coixí familiar, sense ingressos, sense suports i oblidats per les administracions públiques. Fins quan aquestes situacions s'aniran repetint i, sobretot, fins quan seran tolerables.

Cadascú de nosaltres té part de responsabilitat en el que els hi passa als altres. Quan decidim mirar cap a una altra banda quan veiem algú demanant pel carrer o dins del metro, quan votem a partits que defensen la no intervenció de l'Estat en les polítiques socials (com ha passat darrerament tant a Catalunya com a Espanya, amb governs que privatitzen la gestió de les polítiques socials), quan seguim gastant en articles innecessaris simplement pel fet que un conegut ja disposa d'ells, quan ens fixem en els qui viuen la vida frívolament, sense plantejar-se res, i no en aquells que la viuen intesament i que milloren la vida dels qui estan al seu costat... tots nosaltres, com dic, podem i estem obligats a fer alguna cosa.
Tinguem sempre present que aquell que està dormint entre cartrons en un racó d'un caixer podria ser algun conegut o familiar, que no tenim garantia de ser o viure la vida com pensàvem que fariem i que el nostre entorn més immediat és el nostre coixí i que l'hem de cuidar perquè si el perdem ens podem trobar en situacions de molta vulnerabilitat.

En tot cas, que serveixin aquests dies per pensar en la sort que tenim de tenir a la nostra família i els nostres amics al nostre costat i que estiguem sempre disposats a oferir el nostre temps i carinyo per fer-los la vida més fàcil.

BON NADAL a TOTHOM!!