Fa tres anys i mig em vaig sentir orgullosa dels ciutadans espanyols que van anar a votar a les eleccions generals, amb un dels percentatges més elevats de participació a unes eleccions d'aquest tipus, provocant un canvi dràstic en l'orientació de vot que uns dies abans (previs al fatídic 11-M) semblava que atorgava la majoria al Partit Popular.
Tot i que la raó del canvi de vot no era del tot ideològica per les circumstàncies que van envoltar a aquelles eleccions, sí es demanava un canvi en la manera de fer i gestionar els afers públics a nivell de l'Estat Espanyol. José Luis Rodríguez Zapatero va transmetre des del primer dia la tranquil.litat que necessitava aquest país després de 8 anys de crispació constant (sobretot els darrers 4 en que el PP governava amb majoria absoluta), va encarar la legislatura amb algunes propostes de caire social llargament reclamades com el matrimoni entre parelles del mateix sexe i finalitza el seu mandat havent executat algunes de les mesures que tenia en el seu programa electoral.
Malgrat haver asolit alguns dels seus objectius sembla que en el camí s'ha oblidat que la segona comunitat en volum de votants i, sobretot, en volum de votants socialistes és Catalunya i que necessita aquests vots per poder tornar a formar govern; o, el que és més important que es tracta d'una de les comunitats motor de l'Estat, juntament amb Madrid. Sembla que se n'hagi oblidat de tot això i, recolzant-se en l'argument dels 8 anys de govern popular i la manca d'inversions a Catalunya en aquell període, intenti justificar l'oblit constant en el que ens ha sumit el seu govern.
Després del retard de 15 anys de l'arribada de l'AVE a Barcelona, ara s'ha convertit en la màxima prioritat de Zapatero de cara a les properes eleccions sense pensar en que potser pels catalans no és una prioritat i que el problema de les rodalies ja fa temps que existeix com es va encarregar de recordar fa 3 anys Joan Herrera, cap de llista d'Iniciativa-Verds, al Congrés dels Diputats.
Al caos de rodalies hem de sumar l'apagada general que hi va haver a Barcelona al juliol, les rebaixes a l'hora d'aprovar l'Estatut (contradint el que ell mateix va dir en la campanya electoral a les eleccions autonòmiques del 2003: "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya"), per no parlar de l'aeroport de Barcelona, i d'altres temes.
Montilla està reclamant a l'Estat que es comprometi amb Catalunya per evitar un allunyament dels catalans respecte al Govern de l'Estat, esperem que facin cas i no solament perquè s'apropen les eleccions sinó perquè se n'adonen que tenim una relació desigual amb la resta de l'Estat, que donem més que rebem... per cert, quan sortirà a la llum la balança fiscal Estat-Comunitats Autònomes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada