divendres, 16 de novembre de 2007

Una mica de realitat

Moltes vegades quan pensem en la televisió ens ve al cap el concepte "televisión basura" com Gran Hermano, el Diario de Patricia, o qualsevol programa de testimonis... De fet, una vegada em van definir aquest tipus de televisió com aquella que se n'enriu d'algú sense que aquest se n'adoni, una altra cosa és que algú, per cobrar quatre duros i tenir uns instants de glòria, vulgui ser la rieta de tothom.

Però no sempre trobem aquest tipus de televisió, també hi ha d'altres programes que t'apropen a la realitat tal qual és, aquest és el cas de "Callejeros", a la cadena Cuatro. Tot i que va començar amb un to inadequat motivat per la presència entre d'altres de Pablo Carbonell com a reporter, utilitzant la brometa de mal gust i l'exhibicionisme per mostrar situacions de precarietat social, ara per ara crec que ha millorat molt i s'apropa amb respecte i sensibilitat a la vida dels que malviuen amb pensions mínimes i al llindar de la pobresa. De tant en tant, va bé una mica de realisme a les nostres vides, no tot són centres comercials o tarjetes de crèdit, també hi ha gent al nostra voltant que ho està passant molt malament.

El programa d'avui divendres ha girat al voltant de la recuperació de menjar, d'aquells qui aprofiten el menjar que llencen els supermercats en bon estat per poder mantenir-se una setmana, han mostrat també la tasca dels Bancs d'Aliments que reben els excedents d'stock o aquells aliments que estan a punt de caducar i que en grans superfícies els treuen de la circulació.

Veure aquest programa m'ha servit per comprovar el dia a dia d'alguns dels usuaris que venen a la meva oficina a tramitar ajuts i prestacions de caire social... tinc la fortuna que la meva feina em fa tocar de peus a terra constantment.