Vida independent

Darrerament es predica el respecte a la diversitat i a les diferències, especialment en l'àmbit educatiu, però com passa amb altres termes a certs conceptes se'ls buida de contingut, la majoria de vegades s'utilitzen sense pensar realment el seu significat.

Avui he tingut ocasió de veure un documental sobre "L'experiència de la independència" on s'explica el dia a dia de quatre persones disminuïdes: una persona sordcega, un sord bilateral profund, una persona en cadira de rodes, i una noia amb discapacitat intel.lectual. Tant al film com en el col.loqui posterior, conduït per una persona membre del Foro de Vida Independent, he pogut conéixer què vol dir sentir com la societat fomenta la dependència d'aquells que són diferents perquè tenen dificultats de mobilitat o de comunicació o perquè són més lents a l'hora de fer les coses.Els membres del Moviment de Vida Independent defensen l'autodeterminació com a millora de la qualitat de vida, la capacitat de poder prendre decisions sobre la pròpia vida. Però malauradament el sistema de serveis socials, l'Estat del Benestar tal i com el coneixem, fomenten el paternalisme, l'assistencialisme, en definitiva, no permeten que 

aquestes persones, millor dit qualsevol persona o família que tingui una situació de conflicte, puguin participar en la resolució de la seva situació, puguin decidir per elles mateixes com respondre i actuar.

També s'ha editat un llibre amb el contingut del documental.