dilluns, 17 de desembre de 2007

cinema i literatura

Fa un any que participo en un Club de lectura a la Biblioteca Xavier Benguerel, llegim un llibre veiem una pel.lícula basada en el llibre i fem un debat sobre les dues versions de la mateixa narració, la literària i la cinematogràfica.

Darrerament he tingut oportunitat de llegir dos clàssics de la literatura un dins de la dramatúrgia i l'altre una novel.la victoriana del segle XIX, es tracta de El mercader de 
Venècia de William Shakespeare, per una banda, i Orgull i prejudici de Jane Austen. 

Suposo que ha de ser difícil per qualsevol director o guionista iniciar el procés de creació d'una pel.lícula basada en una narració gairebé coneguda per tothom, en els dos casos que he comentat les adaptacions han estat molt fidels pel que fa al texte malgrat que la lectura et fa molts cops imaginar-te els personatges d'una manera molt diferent als actors que finalment acaben interpretant-los.

Sempre he sentit veritable passió per les adaptacions literàries, sobretot les que va fer el gran James Ivory de l'escriptor E.M. Foster als anys 90 (Una habitación con vistas, Lo que queda del día, o Regreso a Howards End), però trobariem d'altres exemples de fidelitat a un texte com és el cas de Kenneth Brannagh amb les obres de Shakespeare, o bé, en el cas del cinema espanyol, films com La colmena dirigida per Mario Camus o El perro del Hortelano de Pilar Miró.

D'altres adaptacions han millorat el texte o bé l'han traslladat en imatges d'una manera molt original i entenedora com és el cas de Virginia Wolf i Las horas o Orlando.
En d'altres casos crec que han estat un veritable desastre com La casa de los espíritus, o La fiesta del Chivo.

En fi, com veieu n'hi ha de tots colors. A vegades és més fàcil adaptar una pel.lícula de les denominades "d'època" que fer-ho d'una novel.la contemporània perquè has de jugar molt bé amb la verosimilitud, en canvi en el cas d'històries ambientades en èpoques anteriors no tenim referents a nivell de vestuari, entorn, ens hem de quedar amb el que ens diuen els llibres d'Història.

I no vull acabar sense fer esment al que per mi és un dels millors binomis cinema-literatura: Amistades peligrosas, tant la novel.la epistolar de Choderlos de Laclos com el film de Stephen Frears són dos exemples de la utilització de la ironia i, sobretot, la malícia en la relació entre els dos gèneres, home i dona, en el cas del film, a més a més, sostingudes per unes interpretacions brillantíssimes...