Intimitat

Els actors mediàtics sempre potencien que els espectadors vagin a veure una obra, això és bo pel teatre, però no sempre l'equació és tant clara: actors mediàtics+comèdia = satisfacció pels espectadors.

Intimitat seria un bon exemple: Joel Joan i Clara Segura com a protagonistes + comèdia al voltant de les relacions de parella no és igual a originalitat o qualitat.

Tot i que es pot destacar una de les escenes, la que transcorre a la consulta d'una terapeuta, en la que no pots aguantar el riure des que comença fins que acaba, la major part de l'obra és massa esperpèntica pel meu gust i recorda molt a Excuses, també protagonitzada per Joel Joan i, en el cas de la versió cinematogràfica, fins i tot, per Clara Segura. L'esperpent pot ser una bona eina per ridiculitzar certes situacions però quan aquest es converteix en paroxisme i no acabes d'entendre les reaccions d'un personatge ja no funciona tant bé i, si a més a més, afegeixes crits constants, perds la gràcia que volies transmetre.

De tota manera, per aquells que voleu seguir la trajectòria de la sempre brillant Clara Segura us recomanaria que anessiu al Teatre Villarroel per veure aquesta obra donat que, reitero, com sempre no decep. Com em deia una amiga avui: quan la Clara cau, sap caure molt bé.