Música dels Balcans

Quan parlem dels Balcans solament ens ve al cap la terrible guerra que van patir els pobles de l'ex-Iugoslàvia i el vergonyós i vergonyant paper que van fer els europeus. Però no oblidem que darrera aquella guerra hi havia persones i, per tant, cultures...

Un dels representants més coneguts és el director serbi Emir Kusturika. Cineasta que combina la comèdia amb la crítica social. Es tracta d'un artista polifacètic, a més a més de dirigir també toca el baix en un grup per pura diversió.

En els primers films d'aquest realitzador la banda sonora estava composada per Goran Bregovich (la més coneguda El tiempo de los gitanos) músic nascut a Sarajevo com Kusturika, però en els darrers films és el mateix director qui composa i en el concert del dimecres a la nit vam poder sentir les esborrajades peces de Underground o Gato negro, gato blanco.

Diversió, això és el que provoca en tot aquell que té la fortuna d'assistir, millor dit participar, en un dels concerts de la "No smoking band".

Van iniciar el concert amb tota una declaració d'intencions per part del cineasta: ""Hoy, todo el mundo puede tocar música. Es fácil. ¡Pero no todo el mundo puede volveros locos!", certament boig està el mestre de cerimònies i solista, Nelle Karajic, qui no va parar en tot el concert de saltar i provocar a les noies que estaven entre el públic. De fet, el concert va esdevenir una festa, i va acabar amb una trentena d'espectadors compartint escenari i ballant amb el grup.

Potser el Palau de la Música no era el més adequat per un concert com aquest en que els peus se te n'anaven sols amb els ritmes tradicionals, barrejats amb punk i amb picades d'ullet a Pink Floyd o Deep Purple.

Sempre ve de gust sortir a ballar un dissabte a la nit, però amb concerts com aquest no cal que surtis a ballar en mesos.