Sempre hi ha una cançó, una melodia, una partitura que s'adequa a la situació que vius. En el meu cas, la música que millor m'acompanya és la de cantautor. Lletres que ens diuen coses, que descriuen alguns moments de la nostra existència, que ens ajuden a superar situacions de crisi...
D'això tracta la pel.lícula Once, film irlandés que descriu la vida d'un músic de carrer, com les seves vivències nodreixen les seves cançons. Una història senzilla, sincera i realista interpretada per un músic molt conegut a Irlanda, Glen Hansard, i una jove instrumentista txeca, Markéta Irglová. No es tracta de les clàssiques comèdies musicals dels 60 amb una bona dosi de moralina o amb arguments molt manits, i amb una utilització absurda de la música en els moments més ridículs del metratge. En aquest cas les cançons esdevenen el tercer actor, al costat dels dos personatges protagonistes.
Una recomanació, si podeu, aconseguiu la banda sonora d'aquesta magnífica pel.lícula juntament amb les lletres de les cançons, us garanteixo estones molt agradables tot escoltant-la.
2 comentaris:
hola laura!
gràcies per la recomanació: amb la marta dèiem d'anar-la a veure; però n'hem anat veient moltes d'altres i aquesta, i altres! (això des les bones pelis mai s'acaba, per sort), són pendents
una abraçada i fins aviat!!
M'he comprat el disc. Hi ha cançons força maques. Per cert també em vaig comprar un disc del Pedro Javier Hermosilla i el darrer del Isamel Serrano. Tinc bona música per uns quants dies. Gràcies per recomanar.
Publica un comentari a l'entrada