Alta fidelidad

L'any 2000 Stephen Frears dirigia un film que adaptadava un llibre de Nick Hornby, Alta fidelidad. Tal i com va passar amb el llibre, la pel.lícula es va convertir en un film de culte per aquells que s'estimen la música pop-rock de les darreres dècades i, sobretot, per aquells qui ens trobavem al voltant dels 30 anys.

Es pot parlar de llibre generacional? està adreçat als nois de 30 anys que viuen les relacions de parella i amistat com si giressin al seu voltant? hi ha literatura per noies i literatura per nois?

Quan vaig veure la pel.lícula, després de la seva estrena, el personatge principal, Rob Fleming (molt ben interpretat per John Cusack), va acabar amb els meus nervis, no entenia com algú podia ser tant neuròtic i egocèntric, però ara que he llegit el llibre i he tornat a veure el film he entés millor el personatge. Potser perquè en aquell moment no em podia posar en el lloc de Rob, no podia entendre'l vaig acabar per agafar-li mania, però ara que he pogut llegir la descripció que fa Hornby del personatge i he pogut connectar amb les seves pors i neures identificant-me amb alguna d'elles he pogut situar la seva història i fer-la contemporània amb la meva vida.

No sé si podem distingir entre literatura adreçada a noies (segurament els llibres de Marian Keyes serien un exemple) o per a nois (Cuatro amigos de David Trueba seria un prototipus), però en el cas de Alta fidelidad, tot i que el protagonista és un noi, jo he pogut identificar-me en alguns trets amb ell.

Si teniu ocasió de llegir el llibre no deixeu de fer-ho, gaudireu molt amb la discografia (recuperant els vinils) de Rob i amb els coneixements musicals dels seus companys a la botiga de discos: un genial, a la vegada que insoportable, Barry, i un ingenu i tímid Dick.

Us deixaré un texte del llibre amb el que segurament us sentireu identificats perquè l'haureu viscut més d'una vegada...

"De todos modos es más difícil de lo que había pensado. Londres, ¿eh? Proponer a la gente que salga a tomar una copa contigo esta misma noche es como proponerles que se tomen un año libre y que se vayan a dar la vuelta al mundo: si hablas de quedar más tarde, se entiende que será este mes o el mes que viene, o incluso el año próximo, pero nunca se da por hecho que pueda ser hoy mismo. "¿Esta noche?", dicen uno detrás de otro, y son personas con las que no he hablado desde hace meses, antiguos colegas, compañeros de estudios, o bien personas a las que he conocido a través de antiguos colegas o de compañeros de estudios. "¿Esta misma noche?". Se quedan perplejos, extrañados, patidifusos: no se lo pueden creer. ¿Alguien les llama por teléfono y les propone tomar una copa esta misma noche, así de sopetón, sin agenda a mano, sin una lista de fechas alternativas, sin consultar previamente, largo y tendido...? Qué chifladura."