Feia 7 anys que no posava els peus a la ciutat de Zamora, darrerament per anar al poble del meu pare ho feia per Salamanca però aquest any vaig pensar en passar un parell de dies a Zamora i recordar les coses que el pare m'explicava i els llocs per on havia passejat amb ell. De fet, us escric des d'un Cibercafe a punt d'agafar un bus per anar al poble.Només trepitjar aquesta ciutat t'entra la calma, tal i com diu la regidoria de turisme, "Zamora ensimisma".
Els catalans presumim del romànic com un tret definitori de la nostra Història de l'Art, però us puc assegurar que les esgléssies de la capital zamorana tenen molt a dir sobre aquesta etapa artística. San Isidoro, San Juan de Puerta Nueva, Santiago del Burgo, La Magdalena són exemples del romànic d'aquesta ciutat.
Quan passeges per la part antiga te n'adones de la relació tant estreta que tenen els zamorans amb la religió, a banda del volum d'esgléssies i ermites, la presència d'elements relacionats amb la Setmana Santa es veu a molts monuments. La serenor i profunditat amb que viuen el catolicisme potser ens fa pensar en un cert conservadorisme en les formes, però això no ens ha de frenar a l'hora d'apropar-nos a aquesta bella ciutat.
Passejar per Santa Clara i Sant Torcuato, fer uns vins al carrer dels Herreros, menjar uns pintxos morunos a "El Lobo", visitar la catedral, apropar-nos a les muralles i al castell, entrar i sortir per les seves diverses portes, caminar pels voltants del Duero, recordar els grans personatges de la història de Zamora (com el Cid Campeador, Doña Urraca o el Rei Don Sancho II) passejant pels carrers empedrats... tot i això i més ho podeu trobar en aquesta ciutat molts cops oblidada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada