diumenge, 11 de gener de 2009

Els actors més petits del món

Certa gent s'omple la boca al parlar de cultura: grans pintors, grans literats, grans músics que han esdevingut clàssics i s'estudien a totes les escoles del món... però la cultura la conformen molts elements i alguns d'ells c0mporten una senzillesa que de vegades els fa passar desapercebuts: capacitat d'adaptació, rapidesa per comprendre i aprehendre coneixements i experiències, i imaginació, molta imaginació.

En el món del teatre podem trobar diversos tipus de propostes: obres de gran format amb actors mediàtics i d'autors clàssics, obres contemporànies amb molt impacte visual, o obres petites plenes d'originalitat. Això és el que proposa en Jordi Bertran a cada espectacle que ofereix amb la seva companyia, companyia plena d'actors petits, amb decorats que no ens arriben ni al genoll, i amb atrezzos que podrien utilitzar els barrufets.
Però, és clar, estem parlant dels actors més petits del món, les titelles... fetes amb esponja, titelles de fil o titelles de guant, qualsevol d'aquestes ens plantegen móns plens d'històries que ens fan desenvolupar la nostra imaginació i fan sortir la nostra tendresa.

Al llarg d'un mes a l'Espai Escènic Brossa la Companyia de Jordi Bertran ha oferit tres espectacles de titelles, jo he tingut ocasió de veure'n dos d'aquests: Poemes visuals, i L'Alè dels fils.
El primer està protagonitzat per lletres (tretes dels poemes d'en Joan Brossa), elaborades amb esponja, que cobren vida i es comuniquen amb els seus manipuladors i amb el públic. Té alguns moments veritablement hilarants que fan que cada cop que els recordes et vingui un atac de riure... us deixo aquí un video d'un d'aquests gags...

En segon lloc, L'Alè dels fils, planteja diverses escenes amb titelles de fil que encarnen diversos personatges, alguns coneguts (com Edith Piaff o Charles Chaplin) i d'altres anònims, que estableixen un diàleg amb el públic amb la paraula, amb el so de la música o amb una coreografia. Personatges que a través de l'humor plantegen algunes crítiques a situacions que trobem en el nostre dia a dia com és el racisme o les guerres, personatges que fan sorgir la nostra tendresa i ens conviden a imaginar altres móns que caben en un metre quadrat.

Deixem-nos seduir per aquests petits actors, diuen que "en el pot petit trobem la bona confitura".

1 comentari:

Judith ha dit...

Poemes Visuals: ge-ni-al :)