dijous, 9 de setembre de 2010

40 anys!!


Déu meu!! aquí em teniu, a unes hores de canviar de dècada... i ja en són 4. No sé si serà coherent a partir d'ara seguir mantenint l'esperit dels 30 però no hi puc fer res, em sento com Peter Pan. No sé si serà perquè el nostre ritme vital difereix molt de generacions anteriors, que arribaven als 40 amb pràcticament tot fet, una família tradicional, una feina estable i gairebé de per vida, el pis pagat, ... i nosaltres, què?
Sense estabilitat a la feina, vivint de lloguer sols o en parella, o compartint pis com si fossim estudiants, i sense un plantejament clar de si volem tenir fills o no.

Bé, arriben els 40 i això ja no hi ha qui ho aturi... serà qüestió de començar a centrar-se i acabar de construir el nostre futur, encara que sense oblidar el present i gaudint de cada moment perquè quan el present marxa ja no torna...

3 comentaris:

XAVIER ha dit...

felicitats Laura

No puc anar al gran event però ja saps el que hi ha. Que us ho passeu molt bé i pensa que els 40 queden molt be a la gent (fa senyor que diria el Pere)

petons

Xavi.. Cristina ..... Mariona i ... li dius que no arribi massa tard a qui tu ja saps que demà toca treballar (com a mínima mi).

Pere Nieto ha dit...

Moltes felicitats des del punt de vista dels que ja tenim experiència en els 40.

Judith ha dit...

Es probable que llegados a los 40 no tengas un piso propio, tu trabajo sea inestable o no tengas claro si tener o no tener hijos. Pero lo que es cierto que la mejor casa amueblada que tienes es la cabeza, y que el mejor trabajo estable que has conseguido es el que te compite como persona, tanto a nivel individual como la solidaridad que te caracteriza con tu entorno. Así que felicidades por partida doble: por tu cumpleaños y por tu éxito en la vida. ¡¡Campeona!! :)