M'he esperat uns dies per poder dedicar unes línies a Jose Antonio Labordeta.
Vaig aprofundir en la seva música gràcies a una companya de la carrera de Sociologia que era de Saragossa, tot i que ja coneixia alguna de les seves cançons, va ser aquesta persona la que em va fer escoltar el sentit de les seves lletres.
Labordeta va saber mantenir les seves conviccions fins al final i va saber també fer-les arribar a tots. La política no el va canviar, va assumir plenament el que significava ser un representant dels ciutadans, escollit per ells per parlar en el seu nom. Al llarg de 8 anys va fer present, com mai ningú abans ho havia fet, la veu dels aragonesos al Congrés dels Diputats. Va defensar els drets dels seus conciutadans pel que fa a l'aigua de l'Ebre, els problemes amb les comunicacions per carretera i tren que pateixen a Terol, així com d'altres temes...
I va demostrar que es pot estar en política sense vendre's i sense fer d'aquesta una professió. Molts de nosaltres ens emportem una motxilla plena de la seva sabiesa, de les seves cançons, del seu exemple.
Vaig seguir-lo en molts concerts i també en les seves intervencions al Congrés dels Diputats.
El seu record m'acompanyarà... amb les seves mateixes paraules:
Recuérdame
como un árbol batido
como un pájaro herido
como un hombre sin más; recuérdame
como un verano ido
como un lobo cansino
como un hombre sin más.
(cançó "Ya ves", J.A. Labordeta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada