Sempre havia dit que no crec en la FELICITAT en majúscules, que la vida es viu en un sol pla i que hi ha moments de dolor i moments plens d'alegria. Després d'haver viscut els darrers dies en un núvol potser hauré de començar a pensar que això no és així, que la felicitat existeix, dosificada en moments intensos que et fan suportar millor la rutina, però existeix.I aquí estic, no volent deixar escapar un dels moments més feliços de la meva vida, fent un repàs dels bons moments compartits i de la gent amb qui els he viscut, i buscant un lloc on posar la suma d'aquests moments per tal que vagi engrossint-se mica en mica i vagi acompanyant-me ara i sempre
La felicidad siempre viaja de incógnito, sólo después que ha pasado sabemos de ella.
1 comentari:
M'agrada creure que la felicitat és arreu, en l'aquí i l'ara. És cert que hi ha moments de tristor, però si fem l'esforç de pensar-hi, ens adonarem que hi ha una diferència molt gran entre tristor i infelicitat. Si ens hi fixem una mica més, ens adonarem, aleshores, que som feliços tot i els moments de tristor. Perquè la felicitat no és qüestió d'un moment, sinó de la globalitat de la nostra vida, de tots els moments. I com bé diu la frase que has copiat, només ens poden adonar que som feliços quan ho deixem de ser. En cas contrari, asumim que ho som. I ja està! :)
Publica un comentari a l'entrada