Bons professionals, malgrat tot

Ara que s'està parlant tant de retallades, de disminució en la qualitat dels serveis públics, de minoració de les polítiques socials, és quan podem comprovar què implica realment la professionalitat dels treballadors públics. Els retalls a la sanitat pública i, en el model català, també en la concertada, estan posant al límit la capacitat d'atenció dels treballadors dels serveis sanitaris. L'augment en el volum de pacients a conseqüència del reajustament de plantilles i la reducció en les despeses de material sanitari fan que el dia a dia en els centres sanitaris sigui un pèl més difícil que fa un temps.

Malgrat tot això, he pogut comprovar de primera mà que la vida en els grans hospitals segueix comptant amb la professionalitat del seu personal. En els serveis d'urgències potser sí  que es nota un nivell d'estrés pel volum de feina que en certes ocasions provoquen que el malalt se senti desemparat, però pel que fa als qui es troben a planta, l'amabilitat i seriositat en l'atenció estan fora de cap de dubte. Sí és cert que el temps en l'atenció, degut a l'augment de malalts per professional, és superior, però també podem valorar com a relatiu la noció de temps de resposta donat que per un/a auxiliar o infermera és un, i pel pacient n'és un altre encara que la quantitat de temps sigui la mateixa.

Podem estar tranquils, seguim en bones mans, tot i que l'insigne conseller Boi Ruiz (ex-gerent de la patronal de mutues catalanes), estigui provocant que aquestes mans deixin de sostenir el sistema sanitari.

Sr. Conseller el dret a una atenció sanitària de qualitat deixarà d'estar garantit per la Generalitat? Ens hem de començar a preocupar? Hi haurà ciutadans de primera i de segona en l'atenció sanitària depenen del teu lloc d'origen?