Cinema d'interpretació

Quan una proposta ha tingut èxit i aquest ha esdevingut per la seva qualitat es pot pensar en no imitar-lo, en no fer una readaptació d'allò que va funcionar molt bé. 

Però una altra opció és fer una aproximació a la versió original dotant-la d'una altra forma estètica. Aquest és el cas de la pel.lícula Retorno a Brideshead. Si, en el seu moment, als anys 80, ja era difícil adaptar l'excel.lent obra literària d'Evelyn Waugh, ara era gairebé impossible superar la que és una de les millors sèries de la història de la televisió.

Malgrat tot crec que la versió de 2008 no és tant pretenciosa, no penso que vulgui imitar a la sèrie, simplement vol actualitzar la història de Charles Ryder i la seva relació amb la família Flyte amb els recursos audiovisuals i la manera d'entendre el cinema d'ara.

Amb una ambientació i unes localitzacions que fan que l'espectador visqui a l'Oxford dels anys 30-40, utilització de plànols curts (primers plans) quan els personatges participen en escena i plans llargs (obertura de l'objectiu) quan la càmera enfoca la impressionant mansió, protagonista del film, i els colleges d'Oxford, el director ens resitua en els convencionalismes religiosos d'una família aristocràtica i la confrontació constant amb l'ateïsme d'un estudiant de classe mitja-baixa que té la gosadia d'establir-ne una relació.

Si recordem els grandíssims intèrprets de la versió televisiva (Jeremy Irons, Anthony Andrews, Laurence Olivier o John Gielgud, entre d'altres) podem pensar en que la versió cinematogràfica es queda una mica justa en les interpretacions però, tot i que no són aquells actors, els actuals també fan un paper digne... A destacar, com sempre, l'excel.lent Emma Thompson qui es creix en les escenes en que increpa al personatge de Charles Ryder.

És un film recomanable per aquells qui aprecien el cinema d'interpretació i, sobretot, el cinema clàssic anglés.