Per començar a donar contingut a aquest blog, se'm fa estrany la veritat això d'escriure perquè d'altres em llegeixin, faré un comentari sobre una pel.lícula que he vist avui al vespre.
Dins de la programació Ambigú que ofereix el col.lectiu 100.000 retinas als cinemes Casablanca, avui es podia veure una pel.lícula estructurada en 5 històries més una animada realitzades per directors dels països de l'Est. Cada història està rodada a un país: Rumania, Bulgària, Sèrbia-Montenegro, Bòsnia-Herzegobina, Hongria i el curt animat està realitzat a Estònia.
M'havia suscitat interés perquè és difícil que arribin a Barcelona històries d'aquests països, de fet, aquesta és del 2004. La manera de plantejar les històries i els llocs on estan rodades marquen una distància envers a la manera de fer cinema de l'Europa Occidental, amb un punt de surrealisme però allunyant-se de la comèdia (en el cas occidental quan parlem de surrealisme l'associem a una situació còmica). Les cinc històries estan explicades des del punt de vista de la quotidianeitat, i com es poden superar certes pors que sorgeixen dia a dia. Tant les que estan ambientades en el món rural com les que ho estan en el món urbà deixen entreveure la influència de la història del segle XX, de la presència del comunisme... certament, el color que les definiria a totes és el gris: gris en els edificis, gris en les seves vides, ... però en totes elles hi ha alguna cosa que per uns instants les fa sortir d'aquesta grisor.
En fi, com veieu ha estat una experiència interessant poder veure aquest film.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada