Mileuristes

Ahir vaig començar a llegir el llibre "Mileuristas" d'Espido Freire, més enllà dels tòpics creats al voltant d'aquesta etiqueta hi ha una sèrie de reflexions sobre la meva generació, nascuda a la dècada dels 70, i en els que tantes esperances estaven posades però que finalment ens hem trobat sobreformats per les feines que el mercat ens ofereix i amb dificultats per viure la nostra vida de manera independent.

M'agradaria anotar aquí unes frases que poden resultar còmiques però que amaguen irònicament vestigis de realitat...

Freire en el llibre parla de la generació JASP, us enrecordeu de l'anunci del Renault Clio en el que un jove era entrevistat per un executiu d'una empresa i finalment, tot i no aconseguir la feina, deixava en evidència a l'entrevistador? On es troben ara els JASP, deu anys després? Espido Freire ens ho diu:

• "Siguen en la universidad , coleccionando carreras


• Ahora ya no tocan el saxo en un garito, ahora lo barren


• El profesor de física cuántica estudia el fenómeno aleatorio de las palomitas. Las vende en un centro comercial


• Llegaron en el momento justo al lugar adecuado. O sea, a la cola del paro


• Pasaron a ser Jóvenes Apalancados Sin Pasta... y a los 30 todavía no se han casado


• Murieron en una coproducción de Tarantino y Alex de la Iglesia.

En fi, espero sobreposar-me a aquestes frases i, de moment, no crear-me gaires expectatives de cara al futur... El dia a dia ha de ser la nostra fita, el més enllà és una altra història per no dormir.