Els darrers 23 i 24 de març s'ha celebrat a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat el Primer Congrés del Tercer Sector Social, organitzat per la Taula d'entitats del Tercer Sector.
He tingut l'ocasió d'assistir-hi i la meva sensació ha estat una mica estranya.
Per una banda, tenia molt interés com a persona que ha estat vinculada al llarg de 20 anys com a voluntària, o bé de manera remunerada, a alguna entitat d'aquest sector i també perquè professionalment em podia aportar molt, en aquest sentit crec que he aprés força, tot i que crec que algunes ponències repetien aspectes ja tractats en molts altres seminaris i jornades. M'ha servit per copsar com estan actualment les entitats, què els interessa, quins objectius i projectes proposen...
Per una altra banda, m'ha donat la impressió que sempre són els mateixos els que participen i figuren, les entitats petites no tenen cabuda i he denotat una manca d'honestedat (parlo també des de l'experiència personal que potser m'impedeix ser objectiva) a l'hora de parlar de les condicions laborals del personal que treballa en aquestes entitats, sobretot les que són més grans, les petites que funcionen amb voluntaris no estarien afectades, han llençat pilotes fora excusant-se en que les administracions públiques no asseguren la continuïtat de les subvencions, demanant a aquestes convenis plurienals per poder mantenir els ingressos. Però penso que haurien de fer una mica d'autocrítica a l'hora de valorar aquest aspecte donat que, de vegades, volent ser presents en molts àmbits, abarquen més del que poden cobrir amb el personal que tenen motivant que els treballadors desenvolupin la seva feina amb una pressió que es fa moltes vegade poc suportable i provocant la mobilitat constant del personal.
Si no es fa una profunda reflexió, prèvia a assumir qualsevol projecte, tenint presents els recursos materials, econòmics i humans amb els que es compta, la qualitat en els projectes mai es podrà garantir.
He tingut l'ocasió d'assistir-hi i la meva sensació ha estat una mica estranya.
Per una banda, tenia molt interés com a persona que ha estat vinculada al llarg de 20 anys com a voluntària, o bé de manera remunerada, a alguna entitat d'aquest sector i també perquè professionalment em podia aportar molt, en aquest sentit crec que he aprés força, tot i que crec que algunes ponències repetien aspectes ja tractats en molts altres seminaris i jornades. M'ha servit per copsar com estan actualment les entitats, què els interessa, quins objectius i projectes proposen...
Per una altra banda, m'ha donat la impressió que sempre són els mateixos els que participen i figuren, les entitats petites no tenen cabuda i he denotat una manca d'honestedat (parlo també des de l'experiència personal que potser m'impedeix ser objectiva) a l'hora de parlar de les condicions laborals del personal que treballa en aquestes entitats, sobretot les que són més grans, les petites que funcionen amb voluntaris no estarien afectades, han llençat pilotes fora excusant-se en que les administracions públiques no asseguren la continuïtat de les subvencions, demanant a aquestes convenis plurienals per poder mantenir els ingressos. Però penso que haurien de fer una mica d'autocrítica a l'hora de valorar aquest aspecte donat que, de vegades, volent ser presents en molts àmbits, abarquen més del que poden cobrir amb el personal que tenen motivant que els treballadors desenvolupin la seva feina amb una pressió que es fa moltes vegade poc suportable i provocant la mobilitat constant del personal.
Si no es fa una profunda reflexió, prèvia a assumir qualsevol projecte, tenint presents els recursos materials, econòmics i humans amb els que es compta, la qualitat en els projectes mai es podrà garantir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada