divendres, 23 de març de 2007

Luxe


Llegia avui en un article que l'altre dia es reuniren representants de marques de luxe a Barcelona per veure el futur del sector. Normalment, quan hi ha trobades d'aquest tipus entre empresaris es mostren molt contents quan el compte de resultats és positiu, sobretot si guanyen més del que tenien previst inicialment. Però als empresaris del sector d'èlite se'ls hi ha plantejat una contradicció, com que hi ha diners en moviment i l'economia va bé, el luxe està arribant a massa gent, ja no és un signe de distinció i, per tant, el luxe pot deixar de ser-ho. Si aquest factor de diferenciació social deixa d'actuar com a tal, què faran els que sempre han gaudit d'ell creient que era exclusiu per ells.

De fet, aquest luxe definit solament com a element de distinció no m'interessa gaire, crec que cadascú de nosaltres podem parlar d'altres luxes, d'aquelles coses amb les que gaudim molt i que poden estar envoltades de senzillesa (ja ho deia Philippe Delerm al seu llibre El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs), com:


  • seure un diumenge al matí en un banc de l'Avinguda Gaudí a llegir el diari

  • prendre una Heineken quan arriba la calor a una terrassa davant del mar

  • anar al cine amb algun amic i comentar la pel.lícula després

  • gaudir d'un bon concert d'un cantautor

En fi, com veieu el luxe pot ser pretenciós o no ser-ho...