dijous, 13 de setembre de 2007

És la guerra!!

Avui parlant amb una persona que necessitava un cop de mà en la seva recerca de feina, me n'he adonat que he utilitzat diverses vegades l'expressió "això és la guerra!" per referir-me al mercat laboral...

On hem arribat que per a referir-nos a l'espai on passem com a mínim 1/3 del nostre dia a dia ho hem de fer en aquests termes? Segurament he utilitzat aquesta expressió per situar al meu interlocutor en un paisatge molt més conflictiu i caòtic del que realment crec que és, però he volgut donar una visió molt negativa i espantar-lo una mica perquè vagi preparat per la competència amb la que es trobarà a l'hora d'enfrontar-se amb una selecció de personal... Sempre hi ha algú més guapo, més preparat, però hem de pensar sempre en el nostre valor afegit, en allò que podem oferir i que ningú altre pot, ja sigui la nostra cordialitat, la nostra naturalitat, o qualsevol habilitat a la que nosaltres no donem importància però sempre hi és, encara que no ens adonem.

Encara que de vegades he vist les coses d'una manera més negativa a l'hora d'iniciar un procés de recerca de feina, sempre he cregut que pot resultar engrescador, que ens pot aportar moltes coses: disciplina, mètode, autoconeixement, seguretat, ...

I tal i com estan les coses actualment hem de pensar que un procés com aquest es pot equiparar a una carrera de fons, amb obstacles, i no amb una carrera de velocitat, del que es tracta és d'aguantar la pressió per aconseguir el millor lloc de treball, superant els entrebancs que ens trobem pel camí i no en ser un bon velocista.