dimarts, 11 de setembre de 2007

El llibertí

Certa gent pensa que obres de teatre que tenen una factura clàssica, ambientades en èpoques anteriors al segle XX, no han de resultar interessants i ens seran avorrides, jo no estic d'acord amb aquesta idea, de fet moltes de les obres contemporànies m'han semblat snobs, en certs casos un veritable trencaclosques o, fins i tot, insufribles perquè utilitzen els crits per impactar, com és el cas de Plataforma o qualsevol de les adaptacions de Calixto Bieito, o ininteligibles com Marat Sade en la versió d'Animalario.

En el cas de l'obra que he tingut ocasió de veure aquesta tarda puc dir que contradiu l'imaginari que alguns tenen sobre els clàssics teatrals: es tracta de El llibertí, obra ambientada al segle XVIII, el segle de les llums, a la França pre-revolucionària. M'ha recordat molt el guió de la pel.lícula Amistades peligrosas de Stephen Frears, pel que fa als enginyosos diàlegs i a la construcció dels personatges principals, Denis Diderot i Madame Therbouche. Després de veure-la et venen ganes de llegir el llibret per interioritzar millor el texte.

A més a més hem de destacar les grans interpretacions que fan tots els actors, tant els principals, Ramon Madaula i Laura Conejero, com els secundaris, Nausicaa Bonnín, Jofre Borràs, Marta Millà i Paula Vives.