dissabte, 8 de setembre de 2007

Cinema d'estiu

Any rera any veiem que la cartellera canvia de forma estacionària, els moments en que significativament trobem un mateix tipus de cinema a estrenar és al Nadal i a l'estiu, i en menor mesura a Semana Santa.

Sembla que les Majors americanes produeixen un determinat tipus de cinema per ser consumit en moments en que la gent està més desocupada i, especialment, en períodes en que els nens no tenen cole. Dos tipus de films són els més estrenats en aquests períodes: els blockbusters americans i les pel.lícules animades. Però... cal que els arguments, les estructures de guió, els temes i els perfils de personatges es repeteixin infinitament?

Aquest estiu he tingut ocasió de veure tres de les pel.lícules d'animació actualment en cartell: Los Simpson, Locos por el surf, i Ratatouille. D'aquestes la primera surt una mica de l'esquema habitual d'aquests tipus d'històries, potser perquè els seus espectadors no són nens sinó que està orientada més a adults. A més a més, en ser una reproducció en llargmetratge dels mateixos personatges que es troben a una sèrie de televisió obliga a mantenir el to que aquesta té. De tota manera si hagués de fer una crítica diria que no arriba a ser ni entretinguda, vol ser molt espectacular en la forma però no aconsegueix la brillantor en els efectes visuals d'altres films d'animació (com els de la factoria Pixar o Dreamworks) i demana ser seguidor habitual i fan de la sèrie per poder gaudir-ne una mica.


Pel que fa a Locos por el surf, crec que la funció del doblatge és fonamental (la vaig veure doblada al castellà) i en aquest cas estan molt aconseguides les veus (sobretot Alexis Valdés com a Chicken Joe i la de Carmen Machi com la mare del protagonista), la presentació com si fos un documental em sembla força original per ser un film d'animació, però li manca ritme i, sobretot, explica una història mil vegades relatada: noi, en aquest cas un pingüí surfero, que deixa casa seva per viure una experiència d'aprenentatge on trobarà un mentor, un company i, com sempre, un dolent que li complicarà la vida. I al final el millor no és guanyar sinó participar i ser un bon pingüí.

De les tres Ratatouille és la que més m'ha fet gaudir i m'ha provocat el riure en molts moments, el ritme t'enganxa al llarg de tota la pel.lícula. I, tot i que reconec que també té una estructura de guió mil vegades explicada, amb uns personatges reconeixibles a gairebé tots els films de la Disney, té alguns elements diferenciadors com el fet de presentar als personatges que són animals tal i com són no com a "ninos de peluix" sinó com a les rates que són, els efectes visuals estan molt ben aconseguits, especialment en l'escena en que Rémy se separa de la colònia de rates i navega per les clavegueres...

Els que tingueu ganes de passar una bona estona al cinema i encara tingueu l'esperit vacacional a sobre no dubteu en anar a veure Ratatouille