dissabte, 6 d’octubre de 2007

la distància

Moltes vegades ens costa posar-nos en el lloc de l'altre perquè no hem viscut el que ell ha viscut, però de tant en tant tenim la sort que algú ens transmet el que ha viscut de tal manera que som capaços d'identificar-nos plenament amb ell.

En els darrers dies he tingut la immensa fortuna de rebre la visita d'un familiar argentí, el seu pare i tiets van viatjar a l'Argentina als 50 i 60 i, amb més o menys sort, han desenvolupat la seva vida en aquest país. Parlant amb ell entreveies sentiments contraposats, per una banda, la seva vida es troba a l'altra banda de l'Atlàntic però, a la vegada, fa temps s'està plantejant venir a Espanya i retrobar-se amb les seves arrels, sabent que ho té molt difícil perquè actualment les oportunitats per persones vingudes de fora són poques i amb sous molt mísers, ell ja va estar aquí quan l'Argentina va patir el famós "corralito" i no es podien treure els diners dels bancs, i l'experiència no va ser gens bones arribant a patir en certs moments un racisme encobert encara que té doble nacionalitat i, per tant, és espanyol.

Aquesta trobada amb el meu cosí m'ha fet entendre el que viuen les persones que migren per provar de millorar la seva vida i les contradiccions socials i culturals que suposa aquest fet per les generacions següents que, en molts casos, no se senten ni d'un lloc ni d'un altre.

A partir d'ara espero mirar amb uns altres ulls aquells qui han vingut a Barcelona d'altres llocs del món ...