A vegades la gent no sap el perquè es fan les coses, l'objectiu d'un aconteixement, ... Aquest és el cas dels nostres estimats polítics qui presos d'un provincianisme sense precedents han convertit una Fira eminentment comercial, punt de trobada dels editors de tot el món amb autors per tal de descobrir aquell qui els garantirà un número u en vendes, en un circ mediàtic i en motiu de comtessa política.
El director de la Fira, els reporters i públic alemanys no entenen res i no sembla que se'ls hi hagi despertat gaire interés per la presència catalana: les rodes de premsa i els espectacles no tenen gaire assistència d'alemanys.
Anar fent seguiment dels moments previs de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt així com del seu desenvolupament té un punt de "voyeurisme" en el sentit de veure als polítics catalans tal qual són, despullats dels artificis políticament correctes i veure com fiquen la pota. Un exemple clar el tenim en el Sr. Carod-Rovira que no perd ocasió per fer de "bufó de la Cort", en aquest cas comparant als autors catalans en llengua castellana amb els turcs que han emigrat a Alemanya... En fi, no tinc paraules més enllà de dir que mentre aquest senyor representi a alguns catalans continuarem fent el ridícul allà on anem.
Des del moment en que es va saber que Catalunya era país convidat a la Fira de Frankfurt i el posterior bloqueig a la participació d'autors, o la seva obra, tant significatius com Vázquez Montalbán, Mendoza, Cercas, Ruiz Zafón, Vila-Matas, ... vaig pensar que la cosa no aniria bé. Com es pot polititzar i negar tant una realitat tant present al nostre país com és el bilingüisme? Sincerament, no sé en quin món pensen que viuen els nostres representants, sobretot els que militen a ERC, en el món de "yupi"? Tant diferents pensen que som els catalans de la resta dels membres de l'Estat, quin fet diferenciador hi ha en que el programa líder en audiència cada dia a Catalunya sigui un dels més casposos i masclistes emès mai com "Escenas de un matrimonio"? I la televisió més vista a Catalunya és Tele 5, la ràdio líder és la Ser i els films amb més volum d'espectadors són els blockbusters americans com a tot arreu?
Malgrat tot espero que treiem alguna cosa bona del dispendi de diners que ha comportat l'abans i el després, pel que sembla el conseller Tresserras ha vist la realitat tal qual és i se n'ha adonat que a Catalunya el 60% de la població no llegeix i, si ho fa, majoritàriament és en llengua castellana. Esperem que quan torni promogui seriosament la lectura tant en català com en castellà.
Ah! i per cert, per quan el subtitulat de les pel.lícules en català?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada